Si amb una cama desenvolupa la seca carrera interpretativa (té “Un matrimoni de Boston” de gira), no és menys cert que amb l’altra cama segueix la direcció teatral.
I és que Emma Arquillué (Matadepera, 1995), torna a dirigir un text de la seva companyia, La Bella Otero, cofundada juntament amb el dramaturg i actor Pablo Macho Otero.
Un tàndem que ja havia estrenat “Fuego”, l’any passat. I que ara torna amb “Proposopeya”. Però si el 2023 estrenaven a un equipament independent de Barcelona, ara peguen un bon salt i ho fan al Teatre Lliure de Montjuïc. L’actual director, Julio Manrique, explica: “Vaig veure la seva feina a ‘Fuego’ l’any passat, a la sala La Gleva. I em va flipar”. Manrique afegeix: “No podia deixar de pensar com pot ser que Pablo, que no arriba a 30 anys, escrigui en vers. I que l’Emma dirigís amb tan bon gust”.
Potser va ser aquesta nit en la qual els programadors del Lliure es van fixar en La Bella Otero. Un camí que ha acabarà demà, amb l’estrena de “Proposopeya” a les 19.30 hores. Es tracta d’una peça multi-disciplinària en vers que parla de la identitat i que es podrà veure fins al 9 de febrer a la sala l’Espai Lliure.
Què és el “jo”?
“Proposopeya” gira entorn de l’enigma de la identitat i va néixer d’un moment de crisi existencial de l’autor, Pablo Macho, en què es va plantejar què és el jo. Macho –no només parella artística d’Arquillué, sinó també sentimental– ho explica així: “Realment, vaig perdre completament les nocions de la identitat. Crec que és una cosa cada cop més comuna ara mateix, amb les xarxes i amb el fet d’estar-nos mirant des de fora contínuament”.
Però com ha estat adaptada aquesta reflexió, a l’espai escènic? És el torn d’Emma Arquillué: “Fem una feina contínua de recerca, així que en cada espectacle comencem de zero, preguntant-nos que en necessita”.
I ja han fet 5 peces en 5 anys.
“Tenim ganes de provar. I en aquesta ocasió, hem optat per una forma multidisciplinària, amb màscares, per poder explicar un mite i la seva part mitològica amb una altra tècnica”.
Arquillué aprofundeix en la tria de les màscares: “El mite de Prósopo narrat pel Pablo, on els personatges mitològics (Hefest, Afrodita, Narcís…) són encarnats amb màscares per l’Arnau Comas”.
La matadeperenca ha gaudit de la creació. “Està sent fort perquè no és la posada en escena d’un text. No agafem un Mamet i fem el muntatge, sinó que la creació va per molts llocs. Comencem amb la creació del text. A partir d’aquí, ens venen totes les idees, que són infinites, i hem d’anar netejant, provant…”
A més a més, el text de “Proposopeya” està escrit en vers. Arquillué defensa així aquest criteri emprat: “El vers dona virtuosisme al text perquè implica que, tot i estar dins d’una estructura molt marcada, s’ha de trobar la llibertat per explicar el que es vol dir”. I afegeix: “Vaja, i perquè és difícil parlar en vers i que soni normal”.
I la interpretació
Com a actriu, Arquillué té de gira actualment “Un matrimoni de Boston”, la qual precisament recalarà al Teatre Principal de Terrassa el dia 5 d’abril.
L’any passat també va estrenar amb molt bona crítica “Casa Calores”, de Pere Riera, a la Sala Beckett (Barcelona).
