L’any 2024 quedarà marcat a l’imaginari de la cultura popular com el del naixement de dues iniciatives: el Ball popular de Gitanes (al febrer) i la Baixada de Vaques (al desembre). Encara més. Seran recordades per estrenar-se amb una massiva assistència, superior a les previsions dels organitzadors i fins i tot sorprenent. I la cantada de caramelles a l’Antic Poble de Sant Pere (2023).
Què ha passat, perquè aquest moviment tectònic passés desapercebut pels radars? I sobretot: A què es deu?
“Fa la sensació que aquesta revifada s’explica per la incorporació dels joves a noves colles i a les ja existents”, interpreta Jaume Maeso, membre de l’espai de música tradicional La Taifa i del Ball popular de Gitanes, entre altres. “I que siguin joves es pot deure a la manca d’espais d’oci. Perquè al cap i la fi, la cultura popular és oci, barat i obert a tothom”.
Per això, algunes de les noves colles són més trapelles. La Mulassa (2023) i Gegants Bojos (2019) són els millors exemples. Maribel Pérez i Helena Leiva, de 18 i 19 anys respectivament, pertanyen a cadascuna de les colles. “Jo abans no estava en la cultura popular. Però hi tenia amics, a La Mulassa i m’hi vaig posar”. Ara és la cap de Colla. “Mola que sigui una bèstia que surti d’allò estipulat. M’agrada la seva espontaneïtat. És molt ‘punki’, arriba de forma inesperada”, explica Pérez. “Venim a domar festa”, remata.
Ball popular de gitanes, al febrer de 2024 / LLUÍS CLOTET
Al seu torn, Helena Leiva sosté que aquestes colles “han servit per atraure un públic diferent amb inquietuds diferents”. O sigui: “Han despertat interès en gent que abans no estava ficada”. I apunta que les xarxes socials han estat un aliat natural per atraure més joves.
“Zona no tradicional”
Un fet curiós, a més, és que aquest nou esclat de colles de cultura popular s’està donant en una ciutat ubicada en zona “no tradicional”, tal com es considera la Catalunya Vella (a grans trets).
Jaume Maeso enraona: “Que si jo faig això perquè el meu avi ja ho feia, i abans el meu besavi… Doncs no. Som a la zona ‘no tradicional’ de la cultura popular. I això fa que no existeixi tant el lligam familiar de les colles”. Fa un matís, però: “O sigui, no vol dir que no hi hagués cultura popular històricament, a Terrassa. Però si n’hi havia hagut, està clar que s’havia perdut durant el segle XX i que reneix a partir de la Transició”.
El que Maeso ve a dir és que la cultura popular l’està petant perquè han fet actes “atractius”, no pas perquè la gent ho percebi com “el que toca”. I posa un exemple: “Si aquí a Terrassa féssim actes amb sants o en forma de processó, com es fa en alguns llocs del Camp de Tarragona o de la Catalunya Nova… No triomfaria. Aquí la solemnitat no té tirada”.
La Mulasa va néixer el 2023 / LLUÍS CLOTET
Tornem al cas de Gegants Bojos: “Hem agafat un element tradicional com els gegants, però ens els hem fet nostres.”, diu Helena Leiva. “Ens agrada la tradició, però a la nostra manera. Per això, els hem reconvertit una mica. Ballem així com ens agrada, emprem instruments que tots no són els tradicionals…”, prossegueix Leiva, qui practica multi-militància: És de La Mulassa, Gegants Bojos i també és gralla a Minyons.
Sense ser el mateix cas, aquest 2023 també hem viscut el naixement d’una altra nova bèstia del catàleg de terrassa: La Hipodragona. Si bé és cert que pertany a una colla ja existent (Drac de Terrassa), en part es crea per generar espais de participació a tots els integrants, ja que per Festa Major d’estiu compten fins a un centenar de voluntaris per portar el Drac.
Un altre exemple de renovació generacional és la colla castellera Bergants, d’estudiants universitaris del Campus de Terrassa. “L’intentem fer el màxim atractiva possible. No és només per tradició, és que t’ho passes bé!”, conclou Maeso.
L’Home dels Nassos
I no només tiren les joves, també la canalla. Com va passar amb la cercavila de l’Home dels Nassos, tot just dotze dies (el dia de Cap d’Any), tot congregant desenes d’infants als carrers del centre, a l’espera que passés la cercavila.
Gegants bojos, des de 2019 / LLUÍS CLOTET
L’Home dels Nassos també demostra que les tradicions tenen -irremeiablement- un dia que van néixer. De fet, aquesta festa té certa anomenada a Barcelona, però la seva “recuperació” a Terrassa data de l’any 2002. Va ser llavors quan l’associació Comerç Centre va començar a organitzar una festa, durant el matí de Cap d’Any. A principis de la dècada del 2010, però, la Coordinadora de colles de Cultura Popular va assumir la seva organització.
Artur Moncal, president de la Coordinadora, sosté que “aquestes recuperacions demostren que la cultura popular té un gran potencial, tant per traure gent nova com forjar vinculació amb la ciutat”.
De fet, el llistat de “neo-festes”, en zona relativament “metropolitana”, és gran. La recuperació de capgrossos antics, com ha estat enguany el cas de l’Anglès, ha estat una novetat; juntament amb la ballada de tots els Nans i Capgrossos existents per primer cop durant la Festa del Ginjoler (que data de 2018), aquest novembre al pati de la Casa Alegre de Sagrera. També a la tardor es va fer la primera edició d’una castanyada popular (2024).
La Hipodragona, de 2023 / LLUÍS CLOTET
La resistència de la revetlla de Sant Joan (amb l’única foguera oficial a tot Terrassa i que encara crema mobles antics, que van començar el 2016) també és destacable. Així com el grup de foment de la glosa (cant improvisat), que ja ha celebrat tres mostres anuals des de 2022.
