Aquest 2025 el Patge Xiu-Xiu trepitjarà Terrassa per setanta-cinquena vegada consecutiva. La primera vegada que ho va fer va ser el dia de Sant Esteve del 1951 i, des de llavors, mai ha deixat de fer acte de presència. El patge s’ha convertit en una figura indispensable de les tradicions de Nadal a Terrassa. i, per celebrar-ho, des del Centre Cultural El Social (l’associació encarregada de rebre el patge, acompanyar-lo durant les seves estades a la ciutat i atendre les seves necessitats), han fet una crida a la ciutadania a col·laborar.
L’entitat se n’ha fet ressò amb un cartell promocional sota el lema ‘El 2025 volem celebrar els 75 anys del Xiu-Xiu a Terrassa’, a través del qual demanen als egarencs que els facin arribar al seu correu electrònic fotografies (en format imprès o digital) o vídeos en qualsevol format en què apareguin amb el Xiu-Xiu abans de l’any 2000. El termini per enviar el material acaba el 31 de gener i des d’El Social no revelen la finalitat de la seva petició. A més, l’entitat també convida a aquells que ho vulguin a participar en un audiovisual explicant records feliços d’infantesa amb el patge.
Patrimoni egarenc
Els orígens d’aquesta tradició tan egarenca es remunten a la tardor del 1951, quan, segons El Social, un dels seus socis –Joaquim Puigbò Mayol– es va posar en contacte amb Ses Majestats els Reis d’Orient i va aconseguir que el personatge reial visités Terrassa des del 26 de desembre fins al 5 de gener, com a membre de la cort del rei Gaspar. De fet, el patge és l’emissari que els Reis d’Orient envien a Terrassa perquè els prepari el camí abans que arribin ells, la tarda de cada 5 de gener.
Així doncs, el Xiu-Xiu s’ha convertit en una figura indispensable del patrimoni cultural egarenc i molt estimada per moltes generacions terrassenques, que, durant la seva infantesa, van conèixer i esperar impacients l’arribada d’aquest personatge reial, a qui van entregar les seves cartes plenes d’il·lusió.
Tot i que el seu nom de pila és Hassim Jezzabel, tothom s’hi refereix com a Patge Xiu-Xiu, un sobrenom que respon al fet que el seu deure és xiuxiuejar a cau d’orella al rei Gaspar el nom d’aquells nens i nenes que no fan bondat. En aquest sentit, durant la seva visita a la ciutat, controla el comportament dels infants i els dona consells perquè siguin bons minyons, a banda de recollir els xumets d’aquells nens que ja s’han fet grans.
Una altra de les seves ocupacions més reconegudes és recollir les cartes amb els regals que els egarencs més petits volen que els Reis els portin durant la nit del 5 de gener, així com acompanyar Ses Majestats durant l’esperada Cavalcada, aquella mateixa tarda, tot encapçalant la comitiva.
