Aquesta és la història d’un projecte de dos veïns de Terrassa que, de moment, ha topat amb la negativa de l’Ajuntament. És la història d’un pla per condicionar a Can Petit un centre d’educació ambiental “en un lloc privilegiat”, com destaquen els seus promotors; en un entorn natural, però pròxim a la trama urbana; en una parcel·la que ha estat endreçada, amb el rescat d’arbres centenaris i la millora d’un espai degradat pel vandalisme. La iniciativa va néixer incloent un circuit de motos elèctriques per a infants, i un pàrquing de caravanes, però ha quedat (de moment) en un projecte d’agricultura, en uns horts.
Els promotors, amics i socis, van comprar al setembre del 2022 uns terrenys situats a Can Petit, a uns metres de l’esplanada on cada any se celebra el Rocío. “Ens va atreure la idea d’oferir a la ciutat un centre d’educació ambiental”, subratllen. Era una manera d’estendre a altres famílies de Terrassa el que consideraven una aposta educativa ideal per a les seves filles.
Una de les dues parcel·les adquirides, la més petita, d’uns 2.800 metres quadrats, la van llogar, però l’aposta no va sortir bé i l’Ajuntament va obrir un expedient urbanístic per una construcció aixecada per l’inquilí. Aquesta parcel·la la van vendre fa uns mesos. L’altra, la gran, de 15.125 metres quadrats, era la destinada al projecte ambiental.
Iniciativa aprimada
Van concebre, en diverses fases, una tirolina, un sorral, horts i una granja avícola, amb taules a mode de berenador, i un aparcament de caravanes, fins i tot un rocòdrom. Tot sense fum, ressalten.
Els promotors, amics i socis, van comprar al setembre del 2022 uns terrenys situats a Can Petit, a uns metres de l’esplanada on cada any se celebra el Rocío
Els seus projectes han estat desestimats i la iniciativa originària ha anat aprimant-se amb les traves trobades en l’administració, fins a condensar-se en un recinte d’horts regulat, per al qual van crear una associació i que compta amb una dotzena d’hortolans: “Molts usuaris ens arriben rebotats d’altres zones, per falta d’espais. Aquí se senten útils”. Els dos socis deixen clar que en aquesta parcel·la no hi ha barraquisme.
Els va costar diners i molta feina netejar aquest terreny, acabar amb les restes de botellots i amb els abocadors, “restaurar la flora, incloent-hi arbres centenaris”, barrar el recinte que abans servia d’improvisat pipicà per a gossos perillosos, segellar un pou. “Hem hagut de reconduir la nostra primera il·lusió per acabar sol·licitant permís per a un centre de formació en agricultura ecològica”, diuen.
Aquest ha estat l’últim pas, el quart, plantejat al juliol passat. Aquesta sol·licitud està sense resoldre. Per a les anteriors desestimacions, “l’argument municipal se sustenta en què aquesta zona es troba a l’Anella Verda i és un centre de connectivitat, però fins i tot hem arribat a deixar forats en la tanca perimetral per deixar passar els conills”, conclouen.
