Amb quines expectatives arriba el patge Xiu-Xiu? Arribem amb les expectatives semblants de cada any. No és que hagi passat res extraordinari. Sí que és cert que, per exemple, aquests últims dos mesos ens hem preocupat molt per tot el tema de la DANA de València, i això és el que fa que ens ho hàgim mirat des d’una altra perspectiva a l’hora de repartir-nos regals i altres coses, perquè volem repartir més tot el que és necessari. Quant a comportament dels infants, no anem amb expectatives molt diferents dels altres anys.
Continua allò de la llibreta blava i la llibreta vermella? Sí, i haig de dir que cada any vinc amb més llibretes blaves i menys de vermelles.
És tota una tradició això de les llibretes. Porto les dues llibretes i, evidentment, són les meves protagonistes, les que sempre m’acompanyen. A la vermella apunto els noms d’aquells nens que han de millorar coses, i la blava, aquells que s’han mantingut durant l’any. Perquè això no és una cosa de dues setmanes, de deu dies i ja està. Aquells nens que han fet el que toca durant tot l’any, van a la llibreta blava.
És a dir, que fer bondat a última hora no computa. No, no. L’última hora no la premiem bé. Nosaltres sempre ens guiem per la constància, per la disciplina, pel treball dur, el llarg termini i no el curt termini. No mirem l’endemà, sinó mirem d’aquí a un any. Això és el que ens fa o ens pot fer arribar l’èxit, en general.
“A vegades hi ha nens que t’expliquen aquella cosa i que saps que només te l’han explicat a tu”
El dia de Sant Esteve ja comença el seu “tour”. Sí, com marca la tradició. Arribem a l’estació del Nord i, aquest any, hi ha una petita novetat, que serà el vehicle que m’acompanyarà fins a l’Ajuntament i també a la Cavalcada. No deixa de ser el Jeep que m’ha acompanyat aquests últims anys, el que passa és que estarà més caracteritzat del que és la meva comitiva com a Patge Xiu-Xiu.
Des d’aquest primer dia ja recull les cartes dels infants? Sí, el primer dia ja en rebo a l’Ajuntament.
I què acostumen a dir en les seves cartes? Hi ha un patró o cadascú fa la seva? Sí, hi ha patrons, i també aquest patró canvia, sobretot, en diferents barris de la ciutat. És curiós, però el patró canvia, depèn d’on vagis de cada barri. És així. Per exemple, no és el mateix als barris més cèntrics que als que no són tan cèntrics. Les joguines no són les mateixes, les llistes de les cartes no són les mateixes. Hi ha coses que van més enllà de joguines que et trobes més a aquests barris menys cèntrics.
Passen els anys, però l’estima de la ciutat cap al patge Xiu-Xiu no decreix. Evidentment, sorprèn perquè és una figura que en aquests últims 74 anys ha perdurat tant en el temps i encara ara, avui dia, sigui tan estimat. Això m’omple de satisfacció i estic molt agraït. Cal recordar que, l’any que ve, farem 75 anys aquí a Terrassa, i avanço que farem alguna coseta especial i aquest any ja començarem a anunciar aquestes petites sorpreses.
“En les mirades tant dels adults com dels petits és on es nota la màgia de Nadal. Ho noto el dia que arribo”
Són molts anys de tradició. Clar, són 75 anys i això vol dir que són set generacions de terrassencs que han vingut a visitar-me, l’una darrere de l’altra, han tingut aquest detall de voler rebre’m cada any amb un somriure cada any, com si fos el primer cop que em veuen. Això ho noto el dia que arribo. Les mirades tant dels adults com dels petits, és igual. És aquí on es nota la màgia de Nadal.
Què li agrada més de totes les seves funcions? M’agrada tenir aquesta oportunitat de poder tenir una estona per xerrar molt de tu a tu amb l’infant. I poder fer aquell petit balanç de com ha anat l’any. I a vegades és una conversa que no la tenen amb els seus pares, amb els seus professors o amb els germans. Hi ha nens que t’expliquen aquella cosa i que saps que només te l’han explicat a tu. És com una espècie de teràpia pels nens, podríem dir. I em sento en aquell moment una mica, no sé si psicòleg, terapeuta, inclús filòsof, perquè a vegades hem tingut grans converses amb nens.
Com passa amb Halloween i la Castanyada, hi ha conflicte entre Reis i Pare Noel? No, no ho notem. Al final, és totalment diferent. No diem allò de la competència, són coses completament diferents.
La nit de Reis és la nit més màgica? Penso que és la nit més màgica de l’any. Però no només per als infants, sinó per a tothom. Només s’ha de fer que mirar al cel, aquella nit, com brillen les estrelles. Només n’hi ha una altra, la nit de Sant Joan.
Ara que farà 75 anys que ve, no es cansa de venir? No, i tampoc penso a jubilar-me ara que l’edat de jubilació puja. Que sigui per molts anys!
