L’economia terrassenca va créixer el 2023. El Producte Interior Brut (PIB) a Terrassa va arribar als 6.099,1 milions d’euros, d’acord amb les dades avançades fetes públiques aquest divendres per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). D’acabar-se confirmant aquesta xifra, l’augment respecte de l’any anterior haurà estat d’un 8,2%. I és que el 2022 aquest mateix indicador es va situar en els 5.637,6 milions d’euros, segons els números ja definitius anunciats també aquest divendres per l’Idescat.
D’acord amb les mateixes dades avançades, el PIB per habitant del 2023 a la ciutat va ser de 27.074 euros. Hauria augmentat un 7,6% en la comparació amb el 2022, quan va ser de 25.170 euros.
Així les coses, Terrassa seria el tercer municipi català amb més de 50.000 habitants amb un PIB més alt, només per darrere de Barcelona (89.017,7 milions d’euros) i l’Hospitalet del Llobregat (7.200 milions d’euros).
Ara bé, el PIB per càpita a la nostra ciutat seria més baix que la mitjana catalana, que se situa en els 37.013 euros. I en la llista dels municipis catalans de més de 50.000 habitants, Terrassa se situaria a la part baixa de la taula, ocupant la 17a posició de 23. De fet, només nou municipis d’aquest grup tenen un PIB per habitant per sobre la mitjana catalana. Són el Prat de Llobregat (76.024 euros), Sant Cugat del Vallès (57.635 euros), Barcelona (53.756 euros), Girona (45.953 euros), Cornellà de Llobregat (45.773 euros), Granollers (42.908 euros), Cerdanyola del Vallès (42.449 euros), Tarragona (39.666 euros) i Lleida (38.316 euros).
En comparació amb l’altra cocapital del Vallès Occidental, Terrassa va assolir el 2023 un PIB un pèl més alt que Sabadell: 6.099,1 milions d’euros versus 6.035,7 milions. En canvi, quant a PIB per habitant, Sabadell es col·loca per davant, amb 27.691 euros enfront de 27.074.
Les dades publicades aquest divendres per l’Idescat també revelen la distribució per sectors del Valor Afegit Brut (VAB), un indicador similar al PIB. El 2022, el gruix més gran va correspondre als serveis, amb un 79%, seguits de la indústria, amb un 14,1% i la construcció, amb un 6,8%.
