Onze dies abans que acabi el 2024, les entitats clouen també el seu any. I el MNACTEC ho faa per partida doble, ja que posava punt i final als actes de commemoració del 40a aniversari de la seva creació.
Pel “hall” del museu han anat passant diferents autoritats, com ara la nova consellera de Cultura, Sònia Hernàndez. “Un museu singular i capdavanter, de reconeixement internacional”, va sostenir la consellera.
Hi va estar acompanyada per l’alcalde Terrassa, Jordi Ballart, i els regidors Xavier Cardona i Joan Salvador. Com a amfitrió, l’actual director del MNACTEC, Jaume Perarnau. I amb un missatge per a les administracions públiques: “No tingueu el museu en l’oblit. Qualsevol màquina necessita manteniment i benzina, perquè no existeix el moviment continu”.
Una crida enture línies a seguir enfortint el MNACTEC, mes enllà que l’actual funcionament sigui òptim. “Cal reconèixer-lo amb fets, no amb paraules”, va afegir Perarnau, abans de criticar que les “re-centralitzacions” en política cultural no són una bona idea.
I és que el MNACTEC és un museu que realment situa Terrassa com a capital del ram. I és que és el museu de referència de tota Catalunya, en matèria de la indústria i la tècnica.
Perarnau també va erigir el museu com una trinxera contra “les pseudo-ciències i les falses experiències de lleure”. “La cultura i el coneixement no poden ser un divertimento”, va rematar.
Salvació el 1974
En aquest acte de commemoració del 40a aniversari (presentat pel periodista Francesc Simó) també es va projectar el documental elaborat per Marc Riera i els seus companys.
Interior del museu / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un treball audiovisual en el que fan aparició veus que van viure la creació del museu. O directament protagonitzar-los, com l’arquitecte Lluís Rambla. “Cap a l’any 1974, cada cop més gent estava alertada amb la quantitat d’obres de bona arquitectura que anaven a terra. I el Vapor Aymerich, Amat i Jover va ser la cirereta de tot plegat. Afortunadament, una trentena d’arquitectes i estudiants vinculats al GAT vam començar una campanya de cartes, manifestos… El projecte es va aturar. I amb el primer Ajuntament democràtic, ja es va descartar del tot”, sosté Rambla.
Inauguració el 1984
Serà ja el 1984 quan s’inauguri. Ho fa el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, quin casualment parlarà pujat a les escales exteriors (des de la qual l’amo donava instruccions als obrers).
Eusebi Casanelles va ser el primer director, fins l’any 2013. En aquell període s’inaugura l’exposició permanent “Enérgia”. “L’energia és la part més important de la industrialització a Catalunya, començant per la hidràulica, amb corretges i politges.. Així que havia de tenir el seu espai”.
Al llarg dels anys, a més a més, ha anat engrossint el seu fins documental. Actualment té un magatzem a Cervera (traslladat recentment des de Gironella, al Berguedà).
La conservadora del museu, Conxa Bayó, destaca la immensa quantitat de propostes de donacions que rebien. “El telèfon no parava de sonar. Ara bé, el més difícil era destriar què pagava la pena i que no. Un cop, ens van trucar per dir-nos que ens cedien una màquina de vapor… I quan hi vam anar, resulta que era un motoret”.
