Esteve Lao, músic i joier
Va cursar estudis, paral·lelament, de música i de joieria i rellotgeria i “m’he dedicat a les dues coses”, comenta. Quan tenia deu anys va demanar als seus pares que l’apuntessin per aprendre música i la joieria li ve “de l’entorn familiar”. Va fer de professor de música, uns quatre anys, però es va adonar que no era per a ell. “Va ser una bona experiència, però jo volia la part de la música en directe”, explica.
El primer grup amb qui va estar va ser Hot Club, que “es tornava a muntar”. De fet, ha participat en grups des dels catorze anys i també va estar vint anys a Music Machine, actuant en festes majors amb un estil pop, però també “una mica de tot”.
Mai es va plantejar dedicar-se en exclusiva a la música. “O ets molt bo o és possible que acabis fent coses que no t’agraden perquè no tens més remei”, subratlla. El món de la joieria també li agrada molt i dissenya i fabrica els seus articles a Ethien Joies.
“Fer música pròpia no m’ho he plantejat mai”, afirma. També és tècnic de so i té una empresa que es dedica a això. “Gaudeixo igual a dalt de l’escenari com a baix. M’agrada la música des de qualsevol posició, tocar en un concert, però també sonoritzar-lo”, diu. Opina que “els mitjans que tenim avui dia per treballar a qualsevol estudi o a casa són brutals i no els hauríem somiat mai”.
Fa poc ha estrenat una banda nova, SoniQuiSoni, que s’ha proposat “fer un homenatge al rock català” com Sopa de Cabra, Sangtraït o Els Pets. “No és un grup de versions més, com molts dels que hi ha”.
