El monument del segle XVII no sols té cara renovada. Ha estat sotmès a un reforç estructural en un procés de rehabilitació de gran envergadura que recull una munió d’anècdotes i punts amagats, de l’evacuació de l’aigua pluvial a la instal·lació de nius, passant per unes baranes que poc tenen a veure amb les anteriors. Descobrim els plecs interns d’una restauració històrica. Aquests són els secrets del “nou” pont de Sant Pere de Terrassa.
Un resum
De l’antiga i polèmica barana (74 planxes tenia) només queda el record, però del conjunt de llambordes queda gairebé tot un cop acabat un procés històric, com correspon a un monument com aquest, el viaducte més antic de Terrassa: el pont de Sant Pere (segle XVII), que uneix el Centre de Terrassa amb l’Antic Poble de Sant Pere salvant el parc de Vallparadís. El pressupost, d’1.240.418 euros, incloïa tant la restauració del viaducte com la consolidació estructural del mur de contenció i el talús. Ha estat una obra d’implicació coral, “molt participada” per serveis municipals, l’empresa adjudicatària (Rècop) i fins i tot arquitectes especializats en aquestes estructures, i en el pont de Sant Pere en particular, que hi han aportat assessorament puntual.
L’arrebossat
Hom hi aprecia una ocultació de la pedra, però aquesta solució no és fútil: l’arrebossat de les parets, per al qual s’ha fet ús de morter de calç amb un color resultant d’una barreja de materials naturals, té una funció protectora. Les pedres a la vista es vinculen amb quelcom bucòlic, però no impliquen salut estructural, ans al contrari. Als darrers anys, no eren poques les incidències per despreniments.
El pont, net de vegetació / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Els terminis
Les obres van començar el 18 de març. El 14 de juny es va reobrir el pas de manera provisional per afavorir la mobilitat de vianants durant les festes de l’Antic Poble de Sant Pere i la Festa Major de Terrassa. El 5 de juliol es va tornar a tancar. La reobertura estava prevista per al mes d’octubre i es va endarrerir. El restabliment de la normalitat es preparava per al 18 de desembre. Es va avançar, i el “nou” de Sant Pere era ja una realitat visitable i transitable el 29 de novembre, divendres.
Més profund
El terra del pont és més profund en superfície que abans de la rehabilitació, uns 20 centímetres. La normativa estableix una alçada mínima d’1,10 metres. Entre la darrera filera dels murs i el terra hi ha uns 1,25 metres. I al subsol, dues conduccions de gas que ja existien però van ser inhabilitades durant les obres. La nova barana incorpora una barra rodona a la part inferior, amb la intenció d’agilitzar-ne el repàs visual, amb el mínim d’interferències. Les peces metàl·liques, amb ancoratges de 30 centímetres, van ser sotmeses a un procediment de pintura per cataforesi, per immersió amb càrrega elèctrica, amb l’objectiu d’allargar-ne la conservació.
D’on provenen les llambordes?
Són les mateixes d’abans. Els operaris van emprar entre dos i tres mesos per tallar una a una més de 2.000 llambordes retirades del pont durant les obres. El tall, longitudinal, va donar com a resultat el doble de peces, prop de 5.000. La major part de les llambordes han estat col·locades al pont, però d’altres es guarden, per fer-ne ús en cas de reparacions. Hi ha pedres del segle XVII que en el seu moment ja es van reaprofitar, fins i tot d’ermites. Quines han estat les raons per a aquest “reciclatge”? Segons tècnics de l’Ajuntament, “recuperar peces originals, evitar el transport poc sostenible de peces noves i aprofitar la qualitat de la pedra del país”. El terra ha estat sotmès a proves de lliscabilitat segons el Codi Tècnic de l’Edificació (DONA DB-SUA / 3), el més exigent. Els assajos es van dur a terme amb exercicis de pèndol i fre en retorn.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’àrea d’Urbanisme s’ha coordinat amb serveis d’accessibilitat per garantir al màxim un pont per a tots, amb un paviment el menys rugós possible, apte per al pas de cadires de rodes. “L’única rugositat detectable és la resultant del tall de la serra”, subratlla un tècnic. La continuació de la plataforma única (inclosa la disposició en diagonal de les pedres) amb l’Antic Poble de Sant Pere i la Seu d’Ègara propicia la sensació que l’Antic Poble s’ha eixamplat, que no acaba en el seu extrem del pont, sinó més aviat en l’altre.
Llum nocturna
La il·luminació artificial era un dels dèficits més acusats del monument, especialment des de baix, des del parc de Vallparadís. El pont de Sant Pere es “perdia” en la penombra, mentre que altres llocs emblemàtics de la ciutat sí que presentaven il·luminació. La solució a aquesta mancança era un apartat destacat del projecte, l’execució del qual conclou amb la instal·lació de focus que projecten llum de nit en les façanes del pont, des de baix, des del parc, per facilitar la configuració d’una imatge de postal. Les línies de projectors s’han instal·lat en sis columnes, tres a cada costat del pont. A dalt, a la superfície, es manté l’enllumenat públic ja existent a banda i banda de la històrica passarel·la, però la qualitat lumínica general ha millorat amb la retirada d’alguns arbres.
El pont il·luminat, aquest dimarts al vespre / ALBERTO TALLÓN
Nius per compensar
La bigarrada vegetació que inundava el pont i els seus voltants ha desaparegut. Bona part de la mateixa es va eliminar en els primers dies de treballs, a la primavera passada. Un dels propòsits de l’obra era despullar al viaducte d’aquesta espècie de cortina vegetal que l’amagava, que havia acabat amb la seva imatge d’antany i, sobretot, que li produïa danys amb la seva pressió. En les parets de l’estructura havien arribat a néixer arbres. Però no tot era negatiu: aquella vegetació constituïa un hàbitat de biodiversitat també protegit, per la qual cosa el projecte havia d’aconseguir un equilibri entre seguretat i compensació de flora i fauna. La solució adoptada per, diguem-ne, reconduir el possible mal fet: al pont s’han col·locat sis nius, dos de ratpenats i quatre d’orenetes, després d’un estudi sobre les espècies més adients.
Nou armari amb valor museístic
Abans del procés de restauració de l’emblemàtica estructura les connexions elèctriques del sector es concentraven en diversos armaris a l’ús, enganxats als murs del pont a la banda nord. Amb les obres s’ha decidit crear un sol armari de connexions nou, separat uns metres del pont, que a més de la seva funció de serveis tindrà un valor museístic: serà el suport d’imatges històriques del pont de Sant Pere.
On va l’aigua?
La impermeabilització del pont era clau. L’aigua de la pluja era el motiu essencial del seu deteriorament i el projecte del servei d’Arquitectura n’ha resolt l’evacuació amb tres tires que travessen el paviment en diagonal, en la disposició de les llambordes. Són tan discretes que es poden confondre amb juntes de dilatació. En aquests canals es recull l’aigua, evacuada (aprofitant el lleuger desnivell en direcció a les Esglésies) a un tub subterrani que connecta amb el clavegueram de la plaça del Rector Homs.
No són juntes de dilatació / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Les noves baranes
Era una de les incògnites “estrella”: com serien les noves baranes que substituirien les injuriades estructures anteriors, instal·lades el 1999, fa just 25 anys? Es buscava una solució menys invasiva. Tècnics municipals i de l’empresa adjudicatària van arribar a provar-ne set models diferents per decidir-se finalment per una barana de llenguatge similar a la de la Seu d’Ègara, amb barres verticals, que dona continuïtat a la ceràmica i no entorpeix la visió, ni fa l’ombra que feia l’anterior.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un rusc d’abelles
El veïnat va donar la veu d’alarma el juliol: amb les obres, els voltants del pont s’havien omplert d’abelles iracundes. D’on procedien? Estaven molt a prop. Els operaris van trobar un enorme eixam en la cavitat d’un dels murs adjacents del pont. Hi havien entrat, qui sap quan, per un forat. L’Ajuntament i Rècop van buscar un apicultor especialista en treballs en alçada per a la retirada del rusc, que no feia menys de mig metre de diàmetre.
Aquest és el rusc trobat en una cavitat / RÈCOP
Monòlit multilingüe
El pont més antic de Terrassa no disposava de monòlit informatiu com els col·locats en altres monuments, fins i tot edificis d’interès però no municipals. Les obres han inclòs la instal·lació d’un plafó explicatiu en català, castellà, francès i anglès. Està situat a l’entrada des del Centre, apartat de la façana per no entorpir les maniobres de persones invidents que s’orienten amb el contacte del pal amb les parets. Aquest element informatiu ha estat col·local a la banda del Centre.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un pont amb tirants
Com va explicar el Diari de Terrassa en un reportatge publicat el maig passat, una desena de tirants estabilitzen l’estructura. Es tracta de nou peces d’acer inoxidable, de 24 mil·límetres de gruix, que travessen el pont en el subsol, de façana a façana, a l’altura de les voltes de cadascun dels quatre arcs.
