Els promotors de Vapor Cortès anuncien el desenvolupament d’un dels grans nous sectors residencials i d’equipaments que es van paralitzar amb l’esclat de la bombolla financera i immobiliària. Setze anys després, la junta de govern de l’Ajuntament de Terrassa ha aprovat definitivament el projecte d’urbanització i la junta de compensació posa fil a l’agulla per, diuen, iniciar les obres d’urbanització l’any 2026.
El projecte afecta un sector de 70.000 m², delimitat pel sud per carrer del Pare Llaurador, a l’est per Pi i Margall, al nord pel passeig del 22 de juliol i a l’oest pel carrer de Josep Trueta. Avui és un conjunt d’edificis industrials, la majoria en desús, un espai emblemàtic que acollirà 800 habitatges, 160 de promoció pública i de lloguer, tres noves places i obrirà a la circulació nous carrers.
“El Vapor Cortès no és només una fàbrica – va dir ahir l’alcalde, Jordi Ballart, durant la presentació del projecte- és un tros d’història de la ciutat, està carregat de simbolisme”. Ballart va comparèixer acompanyat del gerent de la junta de compensació del Vapor Cortès, Mario Blasco, i de Joan Badia, arquitecte de GMG, el despatx que ha actualitzat el projecte. “Estem redefinint la identitat del barri de Ca n’Aurell”, va afegir l’alcalde, per a qui el cas del Vapor Cortès “´és un exemple de cooperació publicoprivada, com AEG i Can Colomer, amb resultats exitós”.
En marxa el darrer gran sector residencial pendent de desenvolupament a Terrassa
Pel que fa a la urbanització, el Vapor Cortès trencarà amb l’estructura hermètica de les fàbriques. El carrer de Frederic Soler esdevindrà un vial que creuarà el sector de sud a nord, des de Pare llaurador fins al passeig del 22 de Juliol. Un eix de vianants que relligarà els nous espais lliures i els equipaments. També es transformaran els carrers de Vázquez de Mella, de Martin Díez i es donarà continuïtat a carrers com el de Beethoven.
El sector tindrà tres grans espais públics. Una primera plaça al carrer de Pi i Margall, a la cantonada amb el carrer del Bruc, una segona al nord del sector i una de nova incorporació al projecte que se situarà al sud, a tocar de la plaça del doctor Zamenhof, molt a prop del parc de Sant Jordi.
Imatge virtual del futur carrer de Frederic Soler, que creuarà el sector de sud a nord, comunicant els espais públics i els equipaments
El Vapor Cortès esdevindrà una nova centralitat i lluny d’enderrocar tot el complex per edificar de nou, conservarà part del patrimoni industrial. De les antigues naus, 20.000 m2 es rehabilitaran, un 50% per collir equipaments i la resta destinades a activitats i comerç.
Pel que fa als habitatges, els promotors privats edificaran prop de set-centes noves llars que es comercialitzaran el règim de venda. La majoria seran edificis de planta baixa més tres, amb algun bloc de pisos de planta baixa més cinc, com el que s’aixecarà a tocar del carrer del Pare Llaurador.
El nou sector s’aixecaran 800 habitatges, 160 de promoció pública i de lloguer, es crearan tres places i nous equipaments
En els habitatges públics, l’Ajuntament serà el promotor d’un edifici a l’altura del passeig del 22 de Juliol. Seran pisos de lloguer i formen part de la proposta que ha fet l’Ajuntament a la Generalitat per incloure’ls al projecte de 50.000 nous habitatges anunciats pel Govern de Salvador Illa a Catalunya.
Aquests habitatges es construiran al solar que actualment s’utilitza com a pipicà i pel lleure dels animals. “Buscarem un espai alternatiu –va dir ahir l’alcalde, Jordi Ballart–. Aquest és un projecte que encara trigarà un temps a executar-se, però posarem a disposició un nou solar. El mateix farem amb l’altre espai provisional que es fa servi com a aparcament. Treballem per oferir una alternativa quan sigui necessari”.
El Vapor Cortès tindrà com a equipaments el Vapor Prodis, que funciona com a motor del nou sector, i dues naus a banda i banda que encara no tenen una destinació definida. Inicialment, estava prevista la ubicació de l’escola El Vapor, però el centre educatiu ja funciona al passeig del 22 de Juliol.
L’arquitecte del projecte Joan Badia, i el gerent de la junta de compensació, Mario Blasco, amb l’alcalde, Jordi Ballart, durant la presentació del pla aquest matí /Nebridi Aróztegui
Les novetats del projecte
El sector del Vapor Cortès es va impulsar inicialment l’any 2004 i es va aturar en sec l’any 2008, amb els projectes de reparcel·lació i d’urbanització aprovats. La crisi financera i immobiliària va bloquejar el pla i va comportar un canvi de titularitat de les finques, moltes de les quals van passar a mans dels bancs. Després de sis anys d’aturada, el 2016 els promotors van decidir reorientar el projecte amb un estudi de viabilitat que ha posat el nou sector al dia. Durant els darrers nou anys s’ha modificat el POUM per eliminar l’obligatorietat d’instal·lar recollida pneumàtica i, en l’àmbit urbanístic, s’han aplicat alguns retocs. “Un canvi ha estat el trasllat d’un equipament al costat de l’edifici de Prodis i un altre, una modificació de les alçades, feta amb cirurgia, per ajustar els costos derivats de les indemnitzacions”, ha explicat l’arquitecte Joan Badia.
“Aquest serà un bon exemple d’urbanisme de regeneració urbana”, ha comentat Mario Blasco, gerent de la junta de compensació. El projecte recupera un gran espai urbà per la ciutat i l’acosta al centre. Suposa també el desbloqueig del darrer gran sector pendent de desenvolupament a Terrassa, on altres àmbits residencials com AEG, Sala Badrinas i Can Colomer ja estan en fase d’execució.
