Xavier Marcet
Han posat més llums per Nadal. Han posat l’arbre i el pessebre. Volen fer alguna cosa amb el Vapor Ros. Continuen pensant que podran arreglar el trànsit del centre amb una mena de sobre regulació.
Després del que ha passat amb la DANA a València, qualsevol ocurrència amb les rieres de la ciutat no tindrà cap recorregut. Era un dels grans projectes. L’espai de l’antiga AEG esperem que millori aquell entorn i recusi els barris d’Ègara i de l’Escola. Del grau en Medicina de la UPC fa dies que no en sabem res. Però ja haurà passat un altre any. I qui dia passa, any empeny. Ara les coses es posaran més difícils i amb la sortida d’ERC del Govern local (corregint una decisió regalada i poc comprensible) i des de l’oposició han de vigilar que volent castigar el govern no decideixin coses que perjudiquin la ciutat. Dintre del ple tenen menys estabilitat i fora de la ciutat no tenen aliances. Sempre tinc aquesta sensació rara amb l’equip de govern municipal, els fa més il·lusió guanyar que no pas governar.
De fet, el que fan bé és guanyar eleccions. Després s’emboliquen. Apunten maneres, però al final només passen cosetes. Tenen les agendes plenes, uns més que altres, però tenen les agendes plenes de cosetes. Agendes més plenes de reunions que de sentit.
Quant de temps fa que no tenim notícies d’un gran projecte empresarial que dinamitzi la ciutat de veritat que doni feina de qualitat a molta gent? Com estan aprofitant que per fi tenim la B-40 oberta per dinamitzar la indústria a la ciutat? El que s’aprofiti dels Bellots, per fi, és l’exemple de com han anat les coses a la ciutat. Dècades per un projecte imprescindible. Quin és el gran projecte sociosanitari de la ciutat? Quin és el gran projecte de sostenibilitat a la ciutat? De fa temps, Terrassa s’ha convertit en una ciutat on passen cosetes. I a la tercera ciutat de Catalunya haurien de passar coses que fossin referència per a Catalunya i més enllà. Coses que influïssin tot el país. Terrassa hauria de ser una part important de les converses sobre el futur del país. Està bé poder sortir als mitjans pels jugadors que tenim al Barça o poder sortir pel Parc Audiovisual, està bé, però hauríem de tenir més empreses de referència i hauríem de tenir esdeveniments de referència i alta projecció. I la joia del Campus Universitari caldria fer-la brillar més, amb una sinergia en què la ciutat tira del Campus i el Campus de la ciutat com va passar els noranta.
Fa temps que em voldria equivocar. I admeto els errors d’algú que viatja més que passeja per la ciutat. Segur que fan moltes més cosetes de les que percebo. Ho admeto. Però visc a la ciutat i bastants coses veig. I no tinc la sensació que des del govern municipal sàpiguen com diferenciar i portar a un altre nivell aquesta ciutat. Tinc la sensació que funcionen per rampells. Veuen que Sabadell l’encerten per Nadal i volen copiar. Veuen que hi ha una tendència de l’última moda respecte de qualsevol minoria i no volen ser menys. Crec que mimetitzen massa. Terrassa necessita ser pensada des de Terrassa més que mimetitzada. La ciutat compta amb un ecosistema que no està malament i té alguns potencials indiscutibles. I també necessita ser contextualitzada. Mirar de fora cap endins i de la ciutat cap a enfora. Terrassa és petita per a algunes coses i massa gran per a altres. Cal saber trobar el to a aquestes ciutats mitjanes. I els del govern local estan malbaratant un capital indiscutible fruit de la seva gran victòria electoral. A més, la sensació que fa és que el millor fitxatge que van fer no els llueix. O perquè no la deixem lluir o perquè no pot desplegar el seu talent. Se’ls passarà l’arròs, i això no seria cap problema si no fos perquè comporta que la ciutat va perdent oportunitats. Quan han de parlar del futur de la ciutat, han d’escriure un article llarg ple de llocs comuns. Amb una frase n’haurien de tenir prou. Quan saps on vas, no necessites gaire literatura. I tothom ho entén.
Certament, amb algunes diferències enormes, però pel que fa al dinamisme i l’impacte econòmic, la ciutat que més s’assembla al projecte que el pla estratègic de ciutat dels noranta dibuixava ha estat Màlaga. Terrassa hauria pogut fer aquest paper a Catalunya i a Espanya. No n’hem sabut. Però el futur no està mai donat. Podem fer coses grans. Cal visió, treballar molt més i millor, sortir de la ciutat i combinar ambició amb humilitat. I passió.
S’acosta Nadal. Tinguem pau. Esperem que l’any nou els Il·lumini. No els traurà ningú del govern, poden estar tranquils, però tenen una gran responsabilitat. S’organitzen molt malament. Han de fer que passin coses amb més pes estratègic.
Els desitjo als del govern local tota mena d’encerts per al 2025, els seus encerts seran els de la ciutat, i les seves mediocritats, en part, contagiaran la ciutat. Per tant, molt millor que tinguin més encert que mediocritat. A mi m’agradaria acabar el 2025 podent-los felicitar.
