Albert Costa, integrador social
“De ben jove sempre em va interessar la gent amb problemes o sense recursos i m’ha cridat l’atenció poder ajudar la gent que més ho necessita”, comenta, i per aquest motiu va formar-se com a integrador social. No va ser de seguida. Va començar treballant a Prodis, on va tenir clar què volia estudiar, fins que va necessitar un temps de descans i “vaig demanar una excedència, i me’n vaig anar a viure al Marroc durant sis mesos”. Allà va treballar per a una associació que vetllava per les persones amb discapacitat física.
Quan va tornar, va situar-se a una casa de colònies i també havia col·laborat amb un banc d’aliments de Rubí, d’on és originari, i, posteriorment, va entrar a la borsa de treball de l’Ajuntament i ara té una plaça fixa. Actualment, treballa a dues escola, a Fàtima i El Pi, on “treballem amb els estímuls dels nanos”. “M’agrada molt la feina que faig”, afirma, i apunta que en aquest camp “hi ha gent molt vàlida”, tot i que a vegades manquen recursos.
Considera que, en general, falta sensibilitat en tots aquests temes socials i opina que “cada cop crec que tendim més a ser més individualistes” i afegeix que “no es pot generalitzar ni molt menys, però la gent mira més per a ella que no pas com a col·lectiu. A mi a vegades em passa, però crec que ho fem inconscientment”.
És de Rubí i, quan estava a Prodis, una companya li va proposar llogar un pis a Terrassa. I, des de llavors, viu a aquesta ciutat, on va conèixer a la seva dona i ha format la seva família, amb dos fills.
