Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Ja he tingut unes quantes entrevistes en què he hagut de respondre la pregunta: què és la felicitat? I realment quan haig de trobar una contesta satisfactòria en aquesta qüestió, m’he instal·lat a dir que la felicitat és donar sentit a les coses que fem, acceptar-les i adaptar-nos a qualsevol circumstància.
La capacitat de les persones per adaptar-nos als canvis físics, cognitius o de caràcter social, l’adaptació a l’entorn, i a totes i cadascuna de les situacions que ens toca afrontar i fer-ho amb una actitud positiva i optimista ens apropa a un benestar integral que podem definir com quelcom semblant a la felicitat.
M’he agafat a aquesta idea basant els meus pensaments en el coneixement que tenim del cervell, del qual sabem que li és ben bé igual com és la realitat: el que li interessa és com pot utilitzar-la per a la supervivència de l’organisme; no té gens d’interès, doncs, plantejar-se “la cosa-en-sí” com una realitat existent, sinó que allò que li proporcionem és quelcom que ens acosta a poder acceptar-ho i viure-ho amb bona disposició. Sabem, doncs, que el cervell no discerneix entre el que és real i el que no ho és, el fet de ser percebut i acceptat com a adequat i pròsper per a nosaltres és integrat en les connexions nervioses per fer-nos feliços.
Així doncs, un trencament de parella, una pèrdua d’un lloc de treball, etcètera, no és quelcom que ens pugui aigualir-li la vida sempre que els pensaments estiguin ben orientats en la direcció de pensar que allò és el millor que et podia passar. És igual si aquest fet és veritat o no, la màgia la tenim si acceptem que allò que s’ha perdut era necessàriament aconsellable per a nosaltres.
Algunes persones podrien pensar que aquesta estratègia seria fer trampes al solitari, perquè utilitzem mecanismes neurològics d’engany per poder empoderar-nos en les nostres vides, però recordeu que no som eterns, tots morim, i del que es tracta és de viure amb el pedal a fons, ben a prop de la felicitat.
El cervell és un mecanisme fruit de la selecció natural i dedicat al servei de la supervivència d’un organisme viu; per això és capaç de suplir informacions que li manquen amb falsedats, fabulacions, fantasies, creences…, per tal de garantir i assegurar aquesta supervivència. Per al cervell és millor tenir una informació ben marcada, encara que sigui falsa, que cap; per això omple buits amb irrealitats i informacions manipulades per tal que tot sigui coherent, d’això segurament se n’aprofiten les religions.
Descobrir que al cervell li és irrellevant la veritat i que la felicitat rau en la manera com processem i enfoquem allò que ens envolta és senzillament extraordinari. Ens permet gaudir de la vida sense gaires tribulacions i més oberts a embolcallar i visualitzar propostes vitals més satisfactòries.
De fet, sense saber-ho, aquest mecanisme que acabem de plantejar en aquest article és determinant per guarir la salut mental de moltes persones perquè la seva capacitat de tirar endavant la vida que tenen rau en la capacitat de poder enganyar al seu cervell. Potser obrir els ulls de manera real i descobrir la veritat els portaria a la desesperació posant distància entre viure i la seva felicitat protectora.
Viviu des de l’alleugeriment que tot s’acaba i que res serà per sempre, d’aquesta manera el cervell s’encarregarà de treure importància a les coses que no les tenen i fer-vos més feliços.
Us convido a provar-ho, no hi teniu res a perdre.
