Terrassa ha estalviat 1.500 milions de litres d’aigua en dos anys. El consum municipal s’ha rebaixat un 55% i l’industrial, un 24%. El comercial i el domèstic, un 6% i un 4%, respectivament.
La darrera sessió del Comitè Municipal de Sequera, presidit per la tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Patricia Reche, ha avaluat l’estat actual de la ciutat en un moment en què, tot i les pluges recents, “encara som en situació d’alerta per sequera perquè els embassaments de les conques internes de Catalunya estan al 34,41%“, destaca el consistori.
Reche ha apuntat que “reduir els consums és un objectiu de ciutat“. A Terrassa es treballa per fomentar l’estalvi d’aigua i les mesures aplicades tenen el resultat desitjat, afirma la regidora.
“La sequera ens ha fet, i ens fa, valorar l’aigua en un moment en què la gestió pública ha estat qüestionada quan treballem per garantir que l’aigua és un dret i un bé comú, no una mercaderia”, ha agregat.
Segons l’Ajuntament, les dades més destacades d’aquests primers resultats de consums a la ciutat, en el període comprés entre el gener de 2022 i l’octubre del 2024, són les següents:
1. Estalvi d’aigua: A la ciutat, l’aigua posada a xarxa ha disminuït a 1,5 hm³ (un total de 1.500.000.000 litres). La ciutat necessitava 14,5 hm3 l’any i ara n’utilitza 13 hm³ (13.000.000.000 litres).
2. Tipus de consums: El municipal s’ha reduït en un 55%; l’industrial, en un 24%; el comercial, en un 6%; i el domèstic, en un 4%. En aquest període de temps, la reducció mitjana en el consum d’aigua ha estat d’un 9,5%.
3. Dotació-Consum equivalent per persona i dia i inclou tots els usos del municipi: l’any 2022 era de 194 i, actualment, aquesta xifra se situa en 166, amb una reducció de 28 litres. En l’estat d’alerta, els volums totals que entren al dipòsit municipal per abastir la ciutat no poden superar els 250 litres per habitant i dia, incloent-hi els consums totals del municipi: domèstics, comercials, industrials i municipals).
4. Consum domèstic persona i dia: S’ha passat dels 102 litres de consum per persona i dia de gener de 2022 als 92 litres per persona i dia actuals. El 2022 es va començar a detectar un descens, ja que al primer trimestre era un consum de 102 l/persona/dia; el segon, de 101,6 l/p/d i, el tercer, de 99,7 l/p/d. Aquest any, la tendència a la baixa ha estat més marcada, perquè s’ha passat dels 98 litres per persona i dia del primer trimestre, al 94 l/p/d del segon trimestre i als 92 l/p/d del tercer trimestre.
5. Detecció i localització de fuites: Aquest any se n’han detectat 80, gràcies a la inversió en nous programes informàtics i en sensors de teledetecció.
6. Descobriment de fraus: Entre l’any 2022 i el 2024, aquest nombre s’ha reduït i han passat de 1.388 a 775, “gràcies a la instrucció municipal específica per controlar-los”. Si els consumidors són persones vulnerables, “des de l’Ajuntament es fan les gestions pertinents perquè tinguin un comptador social i, en cas contrari, ha permès retornar a la xarxa l’aigua que no es podia comptabilitzar”, indica l’Ajuntament.
Mesures aplicades
Per aconseguir aquestes reduccions, l’Ajuntament i l’empresa municipal Taigua “han dut a terme diferents actuacions, com són les campanyes informatives i de sensibilització, en col·laboració amb l’Observatori de l’Aigua (OAT); la inversió de tres milions d’euros realitzada aquest any per substituir i reparar la xarxa i, així, minimitzar les pèrdues, localitzant i reduint les fuites per millorar l’eficiència hídrica; la reestructuració de la tarifa de l’aigua, té per objectiu incentivar l’estalvi d’aigua i al mateix temps millorar les condicions d’accés a la tarifa social, igualant-les amb les del cànon social de l’aigua, per garantir el dret humà a l’aigua a totes les llars de la ciutat. I, també, a fer un ús de l’aigua no potable per al reg urbà i la neteja de la via pública, de col·lectors i contenidors.
Cartell d’una campanya d’estalvi a Terrassa / ALBERTO TALLÓN
Paral·lelament, des del consistori s’han fet altres actuacions de control i inspecció per revisar el grau de les infraccions i la quantia de les sancions previstes al Reglament del servei públic d’abastament domiciliari i estalvi d’aigua de Terrassa. Aquestes són les intervencions més destacades:
-Propietaris de piscines: es van enviar un miler de cartes alertant que no es podien omplir i es van registrar 10 expedients sancionadors.
-Consum excessiu: es va enviar, també, una carta a les persones que consumien més de 150 litres per persona i dia per informar-los amb la voluntat que adoptessin les mesures pertinents. Es van enviar un total de 15.000 cartes.
– Túnels de rentatge: s’han fet 39 inspeccions a túnels de rentat de la ciutat que en període de sequera no poden funcionar sense sistema de recirculació d’aigua, alguns ja tenien sistema instal·lat i 4 l’han instal·lat de nou.
El Reglament del servei municipal d’abastament domiciliari i estalvi d’aigua s’està revisant “perquè aquesta normativa municipal aporti el marc legal en relació amb l’estalvi d’aigua i la regulació de les prohibicions en situacions de sequera”. La previsió és que es pugui aprovar el primer trimestre de 2025.
L’estat d’alerta per sequera
La Generalitat és la que dictamina els estats de sequera. Des del juliol està en l’escenari d’alerta i aquestes són les mesures d’estalvi en vigor que es contemplen pels diferents usos.
Reg de jardins i zones verdes
–El reg de jardins i zones verdes ha de fer-se només en l’horari de menor insolació (de 20 a 8 hores).
–La dotació per a reg ha de ser la mínima indispensable adaptant-se en tot moment a les condicions de temperatura i humitat. Cal evitar el reg durant moments de pluja. En qualsevol cas, no pot superar-se un volum de 450 hm³ /hectàrea/mes.
-El reg dels jardins particulars es pot fer, com a màxim, dos dies cada setmana.
Neteja
–Es prohibeix als particulars la neteja de carrers, paviments, façanes i similars utilitzant mànegues d’aigua. La prohibició no inclou la neteja amb pal de fregar, amb galleda i esponja o amb sistemes de neteja d’alta pressió.
Avís de restriccions en un club esportiu / ALBERTO TALLÓN
-Els serveis municipals han de realitzar la neteja amb la mínima despesa d’aigua indispensable i prioritzant, quan sigui possible, l’ús d’aigua regenerada o aigua no procedent de la xarxa d’abastament d’aigua potable.
Neteja de vehicles
L’ús de l’aigua queda limitat a:
–Neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que compten amb sistemes de recirculació de l’aigua. Fora d’aquests establiments només es permet la neteja de vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb esponja i galleda.
-Es permet la neteja de vehicles fora d’establiments comercials per a mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. S’inclouen els vehicles de transport de menjar, transport d’animals (vius o morts), ambulàncies, vehicles mèdics i transport de medicaments i de residus. Es farà sempre amb la mínima utilització d’aigua possible.
Fonts i similars
–Resta prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible pel seu manteniment.
Piscines
-Es permet reomplir parcial de piscines que disposin d’un sistema de recirculació de l’aigua, en les quantitats indispensables per reposar les pèrdues d’aigua per evaporació i neteja de filtres i per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.
-Es pot fer el primer ompliment de piscines que siguin de nova construcció i les que han sofert obres de rehabilitació o modificació del vas.
-En centres educatius, es pot fer ompliment complet o parcial de piscines desmuntables de menys de 500 litres destinades al bany dels infants.
-Es permet l’ompliment i el reompliment de les piscines de les instal·lacions juvenils inscrites en el Registre d’Instal·lacions Juvenils de la Direcció General de la Joventut.
– Es permet l’ompliment i el reompliment de les piscines d’ús terapèutic ubicades en hospitals i centres d’educació especial i de piscines destinades al bany de persones que disposen d’una avaluació del grau de discapacitat on consta que pateixen alteracions de la conducta.
