Als seus 21 anys, Mariona Cos està competint a la millor lliga universitària de bàsquet dels Estats Units (NCAA). La matadeperenca és jugadora (base) de Rider University, un dels equips que competeix a la Divisió 1, la categoria de més nivell dins de l’esport universitari americà. Descobrim la seva història, com li va sorgir aquesta oportunitat, quina és la seva rutina allà i quins són els seus plans de futur, entre d’altres.
Com li va sorgir l’oportunitat de jugar a la lliga universitària nord-americana? Jugava a les files del Club Natació Terrassa -més abans al CB Matadepera- i una agència espanyola dedicada a reclutar jugadores es va fixar en mi. Quan vaig acabar batxillerat, als 18 anys, vaig aprofitar aquesta oportunitat i em van becar en una universitat d’allà. Llavors, vaig decantar-me per estudiar la carrera de psicologia, i actualment ja estic a quart. Els dos primers anys, vaig competir a NJCAA, més coneguda com a “junior colleges”. És una de les rutes que poden agafar les jugadores per anar agafant nivell. Aleshores, jugava a Casper College, fins que fa un parell d’anys vaig passar a competir a la Divisió 1 de l’NCAA, la categoria de més nivell dins de l’esport universitari americà. Durant aquests dos darrers anys, jugo amb Rider University.
Quina és la seva rutina com a jugadora universitària? Em llevo ben d’hora per anar al gimnàs abans d’anar a classe. Després, al migdia, toca fer unes dues hores d’entrenament grupal, amb l’equip. Més tard, faig entrenaments individuals, o bé una trobada amb els analistes, que t’ensenyen vídeos del teu joc per veure què pots millorar. A vegades, també hi ha rehabilitació, amb banyeres de gel. A partir del vespre, empro algunes hores d’estudi. Afortunadament, m’he adonat que aquí els estudis són més fàcils que a Espanya. És el motiu principal pel qual aquí, als Estats Units, pots enfocar-te molt més en un esport.
El nivell de competència i d’entrenament no té res a veure amb el que veiem aquí. Exacte. En alguns esports com el bàsquet dediquen no només molts diners, sinó també moltes hores. Llavors, és inevitable millorar. És una cultura molt diferent a la nostra. Als Estats Units es viu l’esport en la seva màxima esplendor. De cap manera em penedeixo d’aquesta experiència, però cal dir que, si la vius, has d’assegurar-te que l’esport t’agradi realment. En el meu cas, aquests quatre anys no només m’han servit per millorar molt el meu joc, sinó també per créixer personalment. Això m’ha obert un món de possibilitats. Per això, és una experiència que recomano a tothom qui pugui viure-la.
Quina relació té amb les companyes d’equip? Hi ha alguna jugadora més que sigui espanyola? Ara mateix, no tinc cap companya d’equip espanyola, però la relació és excel·lent amb totes les jugadores. N’hi ha moltes que estan en una situació similar a la meva, que han marxat del seu país d’origen per complir el somni de jugar als Estats Units. Una de les jugadores és de Nigèria, dues d’Austràlia i la resta, dels Estats Units.
Com descriuria l’ambient que es respira durant els partits? És impressionant, tant quan jugues a casa com quan ho fas fora. Em va sorprendre des del primer dia que vaig arribar aquí. Primerament, cal destacar que tenim una banda que fa música durant els partits. A més, els pavellons acostumen a omplir-se d’estudiants que no paren de donar suport a la seva universitat. És una festa.
Què troba més a faltar des que viu als Estats Units? Lògicament, la meva família i els meus amics. A més, amb el canvi d’horari se’m fa molt complicat trobar un moment per parlar amb ells. També he de dir que no hi ha res com la gastronomia espanyola i catalana. En aquest sentit, em va costar molt acostumar-me, perquè pràcticament tot el menjar és processat. Hi ha alguna opció diferent, però en línies generals costa menjar saludable. A més, tampoc em va ser fàcil adaptar-me als horaris d’àpat. Són totalment diferents, ja que dinen i sopen massa d’hora.
Té al cap continuar la seva carrera allà o li agradaria tornar? L’any vinent, quan acabi el grau de psicologia, m’agradaria tornar cap a Espanya. Una de les opcions que també contemplo és anar a jugar a algun equip potent d’Europa. L’experiència als Estats Units ha estat molt positiva, però tinc clar que vull canviar d’aires. En un futur, qui sap si torno. Tot plegat, no tinc dubte que continuaré jugant a bàsquet, si pot ser com a professional.
De moment, com ha començat la temporada? Per a l’equip, no massa bé. Només hem disputat tres partits, dels quals n’hem guanyat un. Ens hem plantejat l’objectiu de guanyar la nostra conferència. La temporada ha començat ara al novembre i finalitzarà al març, quan es disputaran els “play-offs” entre els guanyadors de cada conferència.
