Es troba a cavall entre el documental i l’homenatge. I és que al cineasta Antoni Verdaguer li ha resultat sentimentalment complex rodar un documental sobre el seu amic Jaume Cabré.
El resultat és “Jaume Cabré, la música de l’aigua”, que avui vespre es preestrena a Barcelona. Després d’aquest passi als Cinemes Girona, està previst que la setmana vinent arribi a Terrassa i tingui algunes exhibicions comercials a diferents sales del territori. En tot cas, el documental serà emès a l’espai “Sense Ficció” de TV3; i també s’inclourà al catàleg de la plataforma per “streaming” Filmin.
A la preestrena d’avui estan convidats la trentena de veus de la cultura que donen el seu testimoni de l’escriptor al documental. Qui no hi serà, però, és el propi autor. De fet, Cabré pateix una malaltia que l’ha obligat a deixar definitivament la vida pública. Així s’espera que ho anunciï avui el seu fill, present a l’acte en nom de la família.
Possible premi Nobel
“La trajectòria de Cabré és immensa. De fet, és una persona que ha aconseguit vendre 600.000 exemplars d’una novel·la que succeeix al Pallars, la qual s’ha traduït a 34 idiomes”, sosté Antoni Verdaguer.
Fa referència a “Jo confesso”, l’obra més cèlebre del matadeperenc. De fet, al documental també parla Àlex Susanna (recentment traspassat), qui explica el moviment per alçar-lo com a candidat al premi Nobel de literatura.
“També parla el director de la Fira de Frankfurt, que és la trobada literària més important del món; així com Martin Shulz, qui abans de ser president del Parlament Europeu, era llibreter i tenia afició per Cabré”, diu el cineasta terrassenc Verdaguer. “De fet, vaig contactar Shulz i quan li vaig dir que no podria desplaçar-me a Alemanya, no va dubtar a gravar-se un vídeo i enviar-me’l”. Una altra veu del documental és el de la filla de Pasqual Maragall, en nom de la Fundació Maragall.
I també els terrassencs Vicenç Villatoro, Carles Martínez i Jaume Aulet, així com Joaquim Maria Puyal (amb qui Cabré va treballar l’any 1985 en el programa de TV3 “Vostè Jutja”, com a guionista, mentre Puyal el presentava i Verdaguer gravava els curtmetratges).
Al documental també té la seva aparició l’actor David Verdaguer, de qui no se li coneix parentesc amb el director terrassenc. “Vam fer un fart de riure durant el rodatge: que si l’hauria d’adoptar, que si…”. Verdaguer recita davant la càmera alguns fragments de “Jo confesso”, en una seqüència rodada a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
La resta del documental, però, té lloc a la casa de Jaume i la seva dona Margarida a Matadepera. La cinta comença (i acaba) amb la visita de Jordi Savall a la casa. Era el passat 11 de juliol, de 2023. “Va venir amb la seva viola de gamba i va fer tres cançons davant un grup petit d’amics”.
Verdaguer recorda una idea repetida: “Quan perdem la memòria, l’últim que perdem és el sentit musical”.
