La ciutat de Terrassa treu un notable en l’exàmen a què el Baròmetre Municipal de 2024 l’ha sotmès davant la ciutadania. L’enquesta, en la que ha participat una mostra de 838 persones, pregunta els egarencs què opinen sobre els serveis públics, la gestió municipal, els polítics, i els convida a valorar com viuen a Terrassa.
Al Baròmetre de 2024, els terrassencs mencionen la qualitat de vida de la ciutat i la tranquil·litat que es respira com els aspectes que més valoren de la seva vida a la ciutat. A distància, els serveis públics, al benestar social i els transports són elements que també compten com a positius en l’experiència vital a Terrassa, seguits de les arrels personals i de tenir a prop la família.
En l’enquesta de satisfacció, els terrassencs puntuen amb un notable l’experiència vital a la ciutat, un 7,29. La nota és similar entre homes i dones, però presenta diferències rellevants en els indicadors per edat. La ciutat rep una millor puntuació entre els més joves (18-14 anys) que entre els adults. Per districtes, Terrassa frega la nota de 7 a tots els sectors i és al districte 7, a Can Parellada i les Fonts, on la ciutadania premia la ciutat amb millor nota. Els veïns són els que més valoren la qualitat de vida i puntuen Terrassa amb un 7,8.
La qualitat de vida i la tranquil·litat que celebren els terrassencs de la seva vida a Terrassa contrasta amb els problemes que més els preocupen. La inseguretat i la manca de policia és el problema que mencionen com més greu el 23,4% dels enquestats, per davant de l’accés a l’habitatge, els preus de compra o lloguer i la manca d’oferta. La immigració, l’incivisme i la neteja, per aquest ordre, figuren també en el llistat de problemes que més neguitegen, seguits de l’estat de carrers i voreres i del trànsit.
Patrimoni i oferta cultural
El grau de percepció canvia entre els enquestats quan se’ls demana que puntuïn aspectes o serveis de la ciutat. La ciutadania valora amb nota el patrimoni històric, l’oferta cultural, esportiva i d’oci, de la mateixa manera que l’oferta educativa i universitària i el servei del bus. Tots amb nota per sobre de 7. En cultura, esports i oci, i en oferta comercial, el grau de satisfacció és més gran aquest 2024 que la percepció expressada en el Baròmetre de 2021.
Quan se’ls pregunta sobre quins són els aspectes que millor defineixen la ciutat, en resposta espontània mencionen la cultura i l’oci, el patrimoni, la gent, per acollidora i solidària, la tranquil·litat i amabilitat de la ciutat, la seguretat, l’oferta comercial, de serveis i la restauració. i la diversitat social.
La millora en la percepció també s’aprecia en els temes que més preocupen a la població. Els enquestats se senten més segurs a l’espai públic que fa tres anys, tenen una percepció similar del civisme de la ciutadania i aprecien una lleugera millora en la facilitat de desplaçament en vehicle privat.
Un millor futur
A la pegunta de si la ciutat ha millorat o ha empitjorat, un 48,2% dels enquestats creuen que Terrassa ha anat a pitjor, un 30,3% creu que ha millorat i un 21,2% diu que està igual.
I les expectatives de futur? Doncs més de la meitat dels enquestats (55,5%) es mostren convençuts que Terrassa millorarà. Són els mateixos que ara fa tres anys. El grup dels que estan convençuts que empitjorarà és minoritari, però creix. Eren un 9,8 l’any 2021 i ara són un 32,2%.
En el terreny de les percepcions, la ciutadania està dividida a parts gairebé iguals entre els que creuen que la impresió que la població té de la ciutat en general és negativa i els que opinen que és positiva.
A Jordi Ballart el coneixen tres de cada quatre i el puntuen amb un 6,1
El Baròmetre pren el pols de l’estat d’ànim de la ciutat i és un manual polític de referència pels partits, que poden comprovar la percepció que la ciutadania té dels polítics i de la seva gestió. A l’alcalde Jordi Ballart el coneixen un 73,7% de la ciutadania, tres de cada quatre, i en una escala de 0 a 10, el puntuen amb un 6,11 de nota mitjana. Curiosament, el grau de coneixement de l’alcalde ha baixat els darrers tres anys, però la puntuació ha millorat. La nota de Ballart supera la puntuació que la ciutadania dona al govern municipal, que aprova amb un 5,78 de mitjana. A banda de l’alcalde, la política més coneguda és la socialista Eva Candela, seguida de la juntaire Meritxell Lluís i de la republicana Ona Martínez.
FAQs a la política local
A l’alcalde el coneixen més que al seu partit i la del PSC és la marca política més identificada. Els tràmits, millor presencials.
El PSC, el més conegut, i TxT, el més valorat
El Baròmetre mesura el grau de coneixement de la política local. Sobre els partits amb representació municipal, els enquestats identifiquen majoritàriament al PSC, seguit de Tot per Terrassa. Un 40% no coneix cap partit i una dada curiosa, alguns enquestats no saben el partit i mencionen “el de l’alcalde Jordi Ballart”.
Els partits municipals tenen un aprovat pelat
En la valoració (de 0 a 10) de l’actuació dels partits amb representació municipal, només tot per Terrassa (5,88) i PSC (5,31) superen l’aprovat. ERC i Junts suspenen per la mínima: 4,89 i 4,83, respectivament. El PP obté un 3 raspat i Vox un 1,88.
Obres i manteniment de carrers, la millor actuació
Les obres i la millora dels carrers és l’actuació municipal més positiva que valoren els enquestats, seguida de l’oferta cultural i d’oci, les actuacions urbanístiques i els ajuts socials i a l’habitatge. La neteja no està entre les accions millor valorades.
Circulació i patinets, les actuacions més negatives
A la pregunta de quina ha estat la mesura municipal més negativa, els enquestats mencionen la circulació, les multes i els patinets en primer lloc, seguit de la neteja, la inseguretat i la falta de policia. L’any de la doble taxa de residus, la pujada d’impostos no apareix fins a la posició 8 en el llistat de les actuacions negatives.
Millor nota a l’atenció presencial que a la telemàtica
Pel que fa a l’atenció rebuda per part de l’Ajuntament, la ciutadania puntua amb millor nota, un 7,35, l’atenció presencial i telefònica, que la valoració de la facilitat per realitzar una gestió telemàtica (6,93).
La gestió municipal és la millor valorada
Els enquestats creuen que l’administració que millor gestiona els afers públics és l’Ajuntament. El puntua amb un 6,2, per davant de la Generalitat (5,77) del Govern d’Espanya (4,64) i de la Unió Europea (5,22).
Diari de Terrassa és consolida com el mitjà de referència
El Baròmetre revela cada edició quin és revela cada edició quin és el principal mitjà local o xarxa social per informar-se d’allò que passa a la ciutat i Diari de Terrassa confirma una edició més el seu destacat lideratge.
La majoria dels enquestats, un 24%, trien El Diari com a canal principal per saber què passa a Terrassa, La seva independència, el compromís amb la ciutat i l’aposta per una informació rigorosa i multicanal (paper, web, i xarxes socials) són reconegudes per l’audiència. Diari de Terrassa és el mitjà de referència tant en primera menció (espontània) dels enquestats, com en la fórmula de multiresposta.
Diari de Terrassa lidera el rànquing entre els mitjans i també les xarxes socials. Instagram és la segona opció per informar-se del que passa a la ciutat. La trien el 20,4% dels enquestats. La resposta inclou els comptes d’Instagram dels mitjans convencionals.
La tercera opció per seguir l’actualitat local és, a molta distància, internet i les notícies al mòbil (7,9%), seguit de Facebook (7,4%).
Altres mitjans locals com Canal Terrassa ocupen la cinquena posició en el rànquing dels mitjans per seguir l’actualitat local, amb un 5,3% dels enquestats que trien el mitjà municipal com a primera opció. El digital Món Terrassa és la setena opció i la trien un 4,9% dels enquestats.
El Baròmetre Municipal revela que un de cada 10 terrassencs majors d’edat no s’informa del que passa a la ciutat. Ignora l’actualitat local.
A la ciutat, els grans mitjans de referència passen un segon pla quan es tracta de conèixer què passa a Terrassa. D’aquesta manera, TV3 o T5 són la a la posició deu del rànquing de mitjans de referència i la premsa nacional, en paper i digital, ocupa la plaça 15, per darrere de les xarxes socials i del web municipal, que un 3,3% dels enquestats tenen com a primer canal d’informació local.
Els enquestats també mencionen el boca-orella com a canal per saber allò que passa a la ciutat. Un 5,1% se n’assabenten per amics, veïns o familiars.
