Després d’haver presidit el CN Terrassa durant 18 anys, el directiu terrassenc Jesús Cortés s’ha tornat a presentar a unes eleccions. Ho fa al costat d’un grup d’exjugadors de waterpolo i socis de l’entitat.
Quins motius l’han dut a tornar a optar a la presidència després de tants anys? A alguns els deu estranyar que jo, amb 72 anys, parli de futur. De fet, no tenia cap intenció de tornar a fer de president. M’he trobat amb un grup de dones i homes, socis del club, amants de l’esport, que el practiquen des de petits. El CN Terrassa ha format persones, que ara són encara joves i molt preparats. El futur és seu. Ara m’han vingut a buscar perquè els acompanyi en aquest trajecte.
Els va costar molt convèncer-lo? Sincerament, no. El seu projecte de club coincideix amb el meu. Els meus fills em diuen que estic boig. Evidentment, no tinc cap necessitat. Tot el que havia de fer en aquesta vida, ja ho he fet. Fa temps que em preocupava com estava el club. Veia que la gestió no era l’adequada. No pot ser que un club d’aquest nivell estigui sense gerent. Jordi Martín ja va estar sense gerent. El Natació no pot tenir un president presidencialista. El president ha de ser la imatge institucional del club. La junta ha de ser com un consell d’administració on es prenen decisions.
Què troba a faltar de quan vostè era president? S’ha perdut la presència del club a entitats com la Federació Espanyola de natació, a la Catalana, a ACEDYR. Havíem estat un referent com a club. I ara no és així. En l’àmbit esportiu, has de tenir un pes. Has de ser a la comissió delegada de l’espanyola, que és on es prenen les decisions importants. De fet, encara tinc relació amb els presidents de molts clubs, fins i tot amb el mateix Fernando Carpena. Durant molts anys han faltat la visió i la dedicació necessàries.
Són molt diferents les tres candidatures? Crec que sí. En el nostre cas, a nivell esportiu, la formació és fonamental. Cada equip ha de tenir un referent, que sigui l’exemple a seguir. No soc partidari de grans fitxatges. Quan era president, teníem els equips inferiors de waterpolo a la màxima categoria.
Sembla que, en waterpolo i natació, si no inverteixes diners, no aconsegueixes guanyar títols. Fitxar per sumar està bé, però no s’ha de fer cap àlbum de cromos. Al final, si tens una bona base, tindràs un bon equip. A partir d’aquí, pots fitxar alguns complements.
“Fitxar per sumar està bé, però no es tracta de voler cromos. Si tens una bona base, tindràs un bon equip”
Com valora els mandats de Jordi Martín i Joan Herrera? Considero que, si ho haguessin fet molt bé, haguessin estat més temps. Això vol dir que algunes errades han fet. I aquestes errades, si es fan molt seguides, afecten el club. Però no em toca a mi jutjar-los.
Com s’ha de combinar l’esport professional i la pràctica esportiva de lleure de la majoria de socis? M’hi vaig trobar quan vaig ser president. Cal donar suport estructural a totes les seccions i intentar que tinguin bons tècnics i que surtin bons jugadors i bones persones. És fonamental que els socis sentin que es potencia el que fan, que el club sigui viu. Han de gaudir d’unes instal·lacions en condicions. Darrerament estaven una mica deixades. Cal invertir-hi recursos.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Quines són les primeres decisions que prendrà si guanya? El primer és fer una foto de la situació. S’han anat signant contractes i cal conèixer com està el club. És imprescindible fer una auditoria interna.
El club ha de créixer en nombre de socis? Crec que ara tenim uns 18.000 socis. Alguns no utilitzen les instal·lacions. Això et pot permetre tenir-ne més, però si amplies molt se saturarà. Ara hi ha una llista d’espera d’unes 2.000 persones.
Com va expressar a l’assemblea per optar a gestionar les Palmeres, imagino que segueix pensant que és un projecte inassumible. En aquests moments, sí. Era una aventura incerta. No hi havia l’estructura de professionals necessària per assumir-ho. No es podia posar en risc el futur del club d’aquesta manera.
“Les Palmeres era una aventura incerta. No es podia posar en risc el futur del club així”
Quin perfil té la seva candidatura? Hi ha exesportistes, algun expolític, com Manel Pérez. També l’exentrenador de bàsquet Jordi Sociats. Tenim perfils de tota mena.
Com ha viscut el període de crisi institucional que ha patit el club en els darrers mesos? M’han trucat presidents d’altres clubs. Ha estat una llàstima. No ha estat una cosa normal. Quan Lluís Bestit presidia la Federació Catalana de Natació, em van proposar per presidir l’Espanyola. El club tenia un prestigi. Estava a dalt de tot. Però penso que es pot revertir aquesta situació.
Quin pes han de tenir les seccions de waterpolo i natació? Són les dues seccions més importants del club, sens dubte. Cal planificar-ho molt bé i prendre bones decisions.
