Primer va ser el diari britànic “The Guardian”. Ahir ho va fer “La Vanguardia”. Tots dos deixaran de publicar de manera directa a la xarxa social X i mantindran en suspens els seus comptes.
Segons el rotatiu, la xarxa social s’ha convertit en una caixa de ressonància de les teories de la conspiració i de desinformació, que la plataforma contribueix a multiplicar perquè entenen que no té un sistema de “moderació efectiva i raonable”. Pel diari, les idees atempten contra els drets humans i fomenten l’odi contra les minories ètiques, la misogínia i el racisme, que afirmen que esdevenen continguts virals a X. També coincideix amb l’anunci de Donald Trump de nomenar Elon Musk, propietari de X, nou responsable del Departament d’Eficiència del govern per fer retallades a l’administració americana.
Fa temps que no publico a X. De fet, quan era Twitter piulava amb certa regularitat. No tinc gaires seguidors i segurament no penso que amb les meves piulades pugui canviar coses, però era un altaveu dels meus pensaments. Com a periodista, em sentia més còmode i més creatiu quan buscava aquella frase amb enginy que havia de resumir en 140 caràcters. Els qui fa anys que tenim compte en aquesta xarxa sabíem quines eren les regles de joc. Certament, era un lloc ple de gent que es volia desfogar des de l’anonimat. Però també em servia per informar-me de forma ràpida i d’estar a l’actualitat de tot sense gaire esforç, controlant els “trending topics”.
Això ha canviat. Ara l’algoritme de X et porta per camins als quals no vols anar. Et presenta piulades d’usuaris que no t’interessen i t’ofereix vídeos esgarrifosos. “La Vanguardia”, “The Guardian” i altres usuaris han anunciat que abandonaven la xarxa. I és que Elon Musk l’ha transformat en un femer.
Tot i això, he de confessar que durant la tragèdia de la DANA al País Valencià vaig estar un cap de setmana enganxat a les xarxes socials i, concretament, a X. I va ser un error. Vaig acabar saturat intentant discernir quines piulades eren certes i quines eren falses.
Dies després, els alumnes de 3r d’ESO de l’institut Torre del Palau van visitar el Diari de Terrassa. I em vaig veure obligat a reflexionar amb ells sobre això. Comencen a fer un projecte de revista digital del centre i volien saber com és la nostra feina. Amb les imatges ben fresques dels carrers de Catarroja i Paiporta inundats, els vaig proposar que s’imaginessin que eren periodistes i que estaven en un d’aquells llocs. Amb el fang fins als genolls, estaven al mig de la tragèdia i amb la responsabilitat d’informar del que es vivia allà. Per on començarien? Com ho farien per explicar-ho? És un fet que clarament supera tothom. La cara dels estudiants era d’astorament. No és fàcil informar amb objectivitat i deixant fora qualsevol influència. Però aquí rau l’essència de la nostra professió. És a dir, el periodista ha d’explicar allò que està passat, allò que veu amb la seva mirada i ha de fer la seva interpretació de la realitat. I ho ha de fer amb responsabilitat. Això és molt important.
Potser és el punt més important. D’aquesta manera, el lector o l’espectador entendrà què passa i sabrà diferenciar la notícia periodística del que estan mostrant els pseudoperiodistes o “influencers” que s’han fet tristament famosos aquests dies per fer cròniques manipulades.
Són moments difícils per a la nostra professió. Tenim moltes amenaces que ens faran la feina més complicada. Però precisament en casos com la DANA del País Valencià el periodista ha de defugir del sensacionalisme i ha d’aprofundir en el perquè de tot plegat i de fer reflexionar per canviar les coses. Això farà diferenciar-nos dels oportunistes que volen aprofitar-se de la desgràcia dels altres per motius personals, econòmics o polítics. El límit entre la informació i la desinformació cada vegada és més difús. Hem de continuar treballant perquè la informació arribi millor i a més gent.
