La biscaïna Haizea Martiartu (Markina, 1991) és part de la comunitat basca resident a Terrassa des de fa quatre anys. Avui puja a l’escenari de la Nova Jazz Cava (22 hores).
Presentes “Zutabe”, que encara no ha sortit. No. És un projecte que encara no té disc. La previsió és que surti el juliol de 2025. El que passa és que ja tenia un repertori de cançons fetes. I volia posar-les davant l’escenari, per veure la reacció del públic… Millorar… Anar cap al disc amb una mica de bagatge.
O sigui que la Nova Jazz Cava serà, avui, una mica d’assaig general? Sí, però tampoc m’agradaria que es digués així tal qual… Hi ha molts projectes que no graven disc o tarden una mica. D’assajos, ja en fem. És una posada en escena. De fet, és el primer cop a Catalunya, mentre que al País Basc ja l’havíem fet a Bilbao.
És “Zutabe” una mica de continuació del teu disc debut, “Folketik Jazzera”? En principi no. “Folketik Jazzera” neix arran del descobriment que les meves arrels del País Basc tenen influència en la meva música. D’aquí que volgués fer un homenatge al folklore basc. En aquest cas, és impossible que les meves arrels basques no surtin al repertori. Però ara li dono més pes a la meva altra cara, que no és el folk sinó el jazz. I el jazz és l’estil musical que quan vaig venir a viure a Catalunya, em va nodrir.
Per què vas fer en el disc de debut un disc d’adaptacions? És la voluntat de no ser protagonista? Va ser una qüestió de prioritats. En aquell moment tenia una necessitat molt gran de fer un homenatge a les meves arrels, al que sempre m’havia envoltat quan era jove. Ara, m’està passant una altra cosa: volia que sorgissin coses que també estan dins de mi. Jazz, soul, blues… És el que he estudiat i treballat. “Zutabe” neix de tot allò que he estat component en els darrers anys. No deixaré de fer homenatge al País Basc, dins del meu repertori… També hi haurà algunes cançons. Però no vull donar-li tant de protagonisme.
El nom del nou àlbum és “Zutabe”. Significa pilar o columna, en euskera. Justament perquè és com la meva columna vertebral. A tot el que m’ha nodrit, que m’ha format. Amb un homenatge al saxofonista Charlie Parker, un altre a Sonny Rollins…
Haizea Martiartu, aquesta setmana a Terrassa / NEBRIDI ARÓZTEGUI
De fet, de Charlie Parker hi ha una gran foto a la Nova Jazz Cava, penjada d’una paret. I ara hi actues! I una altra foto de Joe Henderson! Però la veritat és que hi he actuat diverses vegades.
Perquè, de fet, vius a Terrassa, però fa molt d’anys que estàs per Catalunya… Tot són casualitats! Vaig venir amb 18 anys a la universitat. Vaig arribar sola, no coneixia ningú… Però justament tenia una cosina que vivia a Terrassa, així que des de l’inici de la meva vida a Catalunya venia a terrassa. De fet, dels meus primers concerts amb 18 anys, un dels primers concerts el vaig fer a la Nova Jazz Cava. Però és que a més a més, quan vivia a Euskadi ja us coneixia, perquè la Nova Jazz Cava és famosa en l’àmbit estatal. Ara estic a Terrassa per motius personals i sentimentals. Ja fa quatre anys que hi visc.
Al teu primer disc hi col·laborava Lucia Fumero, qui, per cert, va actuar fa un mes a la Cava. Em va sobtar molt, només hi érem 25 persones. Però aquesta setmana s’ha anunciat que actuarà al Palau Sant Jordi, per València, davant 12.000 persones! Pot ser que a Terrassa ens agradi l’etiqueta del jazz, però que no ho practiquem tant? M’agradaria pensar que no només és una etiqueta. Però és cert que estem en un moment que hauríem de recolzar molt més els valors de Terrassa, com la Nova Jazz Cava, que és petit tresor al Vallès. L’hem de cuidar entre tots. Cada cop costa més -només és la meva sensació- que cada cop costa més que la gent vingui a consumir música. També s’ha de dir que són estils no tant populars com d’altres. De vegades costa. M’agradaria que no fos una etiqueta, sinó que la gent també pagués per aquest tipus d’entreteniment.
Avui t’acompanyarà Pau Gurpergui, qui també obria ahir la jam-session dels dijous. Tu has estat molt de les “jam”? Molt! De tant en tant m’hi passo, ja sigui per obrir les jam-sessions des de l’escenari, com d’oient. Però hi ha gent més assídua que jo, això també és cert. Per aquest tipus de coses és tan increïble la Cava.
Per cert, a Google hi ha notícies que diuen que ets nascuda a Markina i altres a Bilbao. Però és que també n’hi ha que diuen que vius a Barcelona i d’altres a terrassa! Més enllà de l’anècdota: per ser artista es necessita ser referenciada de llocs grans? O s’hi pot ser des del teu poble basc o d’una ciutat metropolitana? Les ciutats grans sempre acaben fagocitant les petites. Jo sí que em considero una persona amb orgull de poble, estic molt orgullosa de ser de Markina i orgullosa de viure a Terrassa. Però per facilitat (o malentesos) els mitjans de comunicació acaben dient aquestes coses. S’ha de reivindicar la perifèria, hi ha més coses que Barcelona.
