Ajuntament de Terrassa 1979
Que la història es repeteix o té tendència a repetir-se es pot comprovar examinant la imatge del passat que surt avui, que és de 1979, any en què els desapareguts Seattle SuperSonics van guanyar el seu primer i únic anell com a campions de l’NBA. La demanda d’un estatut sense retallades no va ser cosa del de 2010, també es reclamava el mateix a finals dels anys setanta i l’any 1932. Per tant, sí, la història es repeteix i en molts dels casos, hi ha episodis cíclics i passatges que van i venen, i altres que marxen i tornen. O no, no tornen mai més.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
Deixant de banda aquests detalls, no sempre es veuen pancartes que reivindiquen o demanen en institucions públiques. Passa i ha passat i, molt probablement, continuarà passat. Però no és un fet que es vegi cada dia. A la façana de l’Ajuntament, en aquesta zona del balcó, ara hi ha quatre banderes i no tres com a la instantània en blanc i negre. La que s’ha incorporat, amb el pas del temps, és la de la Unió Europea que, quan es va fer la del passat, no tenia raó de ser perquè encara no es formava part d’aquesta entitat .
Una simbologia
Les banderes, per a molta gent, tenen una simbologia mentre que, per altres, no deixen de ser un tros de tela amb colors. Les combinacions poden ser molt àmplies i, encara que n’hi ha que s’assemblen i molt, en teoria totes són diferents.
Tornant a les pancartes que es fan per reivindicar o protestar, aquesta de 1979 estava feta amb “bona lletra” i no de qualsevol manera. Això també té el seu pes, és evident.
