Txetxu Sanz
He assistit a dos actes de presentació dels pressupostos, l’audiència pública (per YouTube) i el ple del meu districte. Dos actes en què la sensació ha estat d’incredulitat i certa perplexitat per la informació facilitada.
Sent sincers, els pressupostos no són un tema fàcil, però si assisteixes a una presentació, esperes, com a mínim, que la informació estigui treballada perquè surtis amb certa visió de la proposta. Per això esperes que els números et descriguin si millores o empitjores, per la qual cosa caldria comparar-los amb els de l’any passat, si les noves prioritats es distingeixen per les quantitats implicades, fins i tot tenir certes previsions de compliment del pressupost anterior. Desgraciadament, el govern municipal ens tracta més com un procediment a complir, com més ràpid, millor, i no com a subjectes actius i polítics.
També cal dir que hom espera que quan es fa la presentació al districte es faciliti informació d’aquest territori, fins i tot amb algunes dades per barri. Doncs res d’això. I per enèsima vegada, queda com un compromís per treballar de cara a la pròxima vegada. Dit d’una altra manera, de nou i com a representant d’una entitat de barri, he de dir als meus veïns que l’ajuntament no sap o no ens vol explicar com i quant invertirà al nostre barri. Per cert, a Pere Parres hi ha una certa sensació d’oblit, com si no fóssim part de Terrassa, ja que ni fons Next Generation ni res de “nothing”.
Tampoc no hem millorat en el procés de descentralització o desconcentració. L’ajuntament continua sense considerar la possibilitat de repartir part del pressupost perquè els districtes prioritzin les actuacions. Per posar un exemple que tots entendrem: si hi ha programat asfaltar 300 quilòmetres de carrers durant el 2025, deixar que siguin els districtes els que prioritzin un total de 200 quilòmetres. D’això se’n diu implicar la ciutadania en la gestió de la ciutat. També en diuen participació ciutadana efectiva.
Altres temes a comentar no menors. Se segueix mantenint una gran estructura de despesa vinculada a la presidència. Potser per garantir la propaganda del Sr. alcalde. Mentre que el pressupost en manteniment continua sent menor que altres anys, s’incrementa el de publicitat i comunicació, i se situa en 133.000 euros.
La coalició de govern enterra definitivament els processos de participació. Parlem del mig milió d’euros que els consells de districte podien decidir a quins projectes invertir.
El pressupost és el principal instrument polític de qualsevol govern per dur a terme els seus projectes i no s’entreveu cap direcció concreta, s’utilitza més com a repartidora. Terrassa serà la ciutat “verda” però sense rumb.
La partida de sous continua augmentant, recollint l’increment de la plantilla i el repartiment de càrrecs entre els partits de la coalició. I diuen congelar impostos i taxes, però amb l’experiència de la gestió anterior amb ERC a les arques municipals, temo que l’any que ve pagarem el que no han apujat aquest.
Aquest article estava escrit abans del ple extraordinari en què, i ja són moltes vegades, un té la sensació que els nostres polítics no s’escolten, no volen arribar a acords, sinó reafirmar la seva capacitat de guanyar votacions encara que sigui de forma èticament qüestionable.
ERC ha demostrat que alguna cosa pot canviar amb la seva sortida del govern, però l’absència d’un dels seus regidors també va provocar un petit caos quan el secretari va anul·lar els resultats d’unes votacions en què l’oposició havia guanyat amb petites esmenes. Greu error d’ERC.
