“Si jo haig de fer un pas a un costat i no ser l’obstacle perquè aquesta Terrassa sigui campió, perquè té potencial per a això, que no tinguin cap problema, que jo me’n vaig a casa meva”. Aquestes paraules les ha expressat el tècnic del Terrassa FC Chus Trujillo en la roda de premsa del partit del seu equip davant de l’Andratx, que ha finalitzat amb un 1 a 2 en contra i amb els retrets de l’afició que ha xiulat a l’equip i a l’entrenador i ha cridat “fora, fora” quan l’àrbitre ha xiulat la conclusió.
“Estic a disposició del que el propietari d’aquest club vulgui. Jo tinc una molt bona relació amb Constantinos Tsakiris, tinc una molt bona relació amb gairebé tothom en general, però amb ell especialment. I no seré cap obstacle perquè el club continuï creixent. Al final, els entrenadors anem i venim. I jo crec que he posat el meu granet de sorra per redreçar un rumb. I no vull ser jo el culpable que aquest rumb es torni a torçar”, ha afegit.
L’entrenador canari també ha dit que “parlarem, meditarem, pensarem i prendrem la decisió o prendran la decisió que creguin necessària, sense més” i, sobre el partit contra el conjunt balear, penúltim a la classificació, ha declarat que “ha sigut una vergonya. Segurament m’estaré equivocant en alguna cosa o en moltes coses, perquè l’únic culpable aquí soc jo. I la veritat que és una vergonya. No sé ni com explicar-ho. Però ja m’he adonat des del minut dos que no estàvem bé”.
Chus Trujillo ha insistit que “si aquest és el futur, prefereixo fer un pas a un costat. Si aquest és el panorama que hem de tenir per endavant i no és un símptoma de covardia. Jo puc tirar cap endavant tot el que vulguin, tot el que vulgui el propietari i el meu orgull em dona per a tirar cap endavant, però també tinc vergonya i s’estan repetint unes certes coses que no m’agraden gens”.
Preguntat sobre aquestes coses que li grinyolen i no li agraden, ha assenyalat que es referia a “les queixes, les tiretes abans de tenir la ferida, els retrets, pensar que jo en sé més que els que manen, el que jo no jugo, però quan surto faig el que em surt dels bemolls i pensar que tots (saben més que l’entrenador”.
