Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Estem en un moment en què les eleccions nord-americanes ens poden marcar el camí en què els inversors podem treure avantatges competitius tenint en compte les polítiques que els dos candidats han anunciat i que acabin marcant diferències que impulsin uns sectors econòmics o també uns països més que uns altres. Semblen més clares les conseqüències als EUA de les dues visions. Si Kamala Harris és escollida, pot haver-hi un gir de les polítiques en energies renovables, malgrat que no ha fet gaire èmfasi, en el sector sanitari, amb l’ampliació del sistema Medicare i limitació dels preus de medicaments, i, en últim lloc, en el sector immobiliari, ja que vol afavorir els compradors de primera residència i, en general, facilitar l’accés a la compra d’habitatges.
D’altra banda, si sortís Donald Trump, als EUA probablement sortiran beneficiats el sector energètic tradicional, perquè ha anunciat que incrementarà la producció de petroli i gas i eliminaria algunes barreres aranzelàries; el sector industrial manufacturer i de les petites i mitjanes empreses, perquè abaixaria impostos i regulacions, i finalment el sector financer, que ja va ser afavorit durant la seva anterior legislatura.
A Europa i a Espanya sembla que els afectaran de forma molt similar ambdós candidats, perquè ambdós volen mantenir barreres aranzelàries del 10% amb Europa i del 60% amb la Xina, i la diferència principal estarà en l’OTAN. Així, Harris, igual que Biden, es manté ferma en el seu suport a l’OTAN, cosa que no està anunciant Trump, que vol deixar de donar-li suport i vol acabar, diu, la guerra entre Rússia i Ucraïna. Amb aquest escenari, Europa ha de plantejar-se fer-se càrrec del 100% de la despesa en defensa, de forma ràpida amb Trump, i de forma més perllongada amb Harris, però tard o d’hora haurà d’acabar assumint-la i, per tant, Europa pot tenir sobre les seves costelles inversions pendents i un possible alentiment del seu creixement econòmic.
La Xina continuarà sent perjudicada pels aranzels de molts països i seran l’Índia i altres països emergents, molt probablement asiàtics, els que vagin ocupant l’espai deixat per la Xina en l’economia productiva mundial.
