Plaça de Cirici i Pellicer (II) (1997-2024)
Tornem a la plaça de Cirici i Pellicer, que ja es va visitar en aquesta secció a l’edició d’ahir. La realitat és que no ofereix molt en l’apartat de curiositats, però la diferència fonamental és que avui la podem visionar des d’un punt de vista diferent. I també amb molta més activitat que la que es veia dijous. La perspectiva és exactament la contrària i, per aquest motiu, sembla una ubicació molt més àmplia. Des d’on es miren els llocs, sovint, pot confondre o tenir una percepció que no té res a veure amb el resultat definitiu d’aquell enclavament.
Fotos: Domingo Salmerón/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
La fotografia més antiga és de 1997, any en què el Congrés dels Diputats a Madrid va aprovar el projecte de llei de Liberalització de les Telecomunicacions i, pel fet de ser en color, ens pot semblar que no hi ha moltes diferències amb la més actual. Però no és així. N’hi ha, és evident.
No n’hi ha, així molt patents, en els diversos objectes per jugar, com els gronxadors o el tobogan que llueix una cara d’os, tot i que alguns pensaran que és un altre bèstia. Tanmateix, és d’una claredat absoluta que és un plantígrad. Que somriu, sí, però ho és.
Un bon reclam
Aquests parcs infantils són un bon reclam per a infants, pares i avis. Es poden passar estones molt amenes i gaudir de diverses atraccions. En trobem per la ciutat, a altres places. Segurament, moltes persones tenen bons records del seu pas per aquests llocs, però potser n’hi ha que en tenen de dolents. Hi poden haver-hi ensurts, que els més petits són valents. De vegades, massa i tot.
