Fa poc més d’un any l’Associació de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat) informava que la meitat dels serveis funeraris que es prestaven al país eren cremacions. Avui, l’empresa pública Funerària de Terrassa, que gestiona el 85% del mercat funerari a la ciutat, ja supera el 60% de les incineracions.
La xifra confirma un canvi de model i situa Terrassa com una de les ciutats capdavanteres en l’aposta dels finats per la cremació com a alternativa a la inhumació o enterrament tradicionals. Actualment, un 62% dels difunts trien la incineració, dos de cada tres. En nombres absoluts són 1.300 dels 2.100 terrassencs que anualment perden la vida i requereixen els serveis de Funerària de Terrassa.
Les dades de les incineracions a Espanya donen idea de l’excepcionalitat del cas de Terrassa. L’any 2018, l’opció de la cremació era del 38,5% de la població espanyola, el 2020, any de la pandèmia, havia crescut fins al 45%, l’any 2022 es va mantenir en un 44,9% i el 2023 ja es va situar en el 47,78%.
L’opció de la cremació augmenta i ja són 1.302 persones cada any les que descarten l’enterrament a Terrassa
A Espanya actualment la meitat dels difunts prefereixen la incineració a l’enterament i a Catalunya la xifra és similar. A Terrassa, el canvi de model és més accelerat i un 62% de la ciutadania ja té clar que, en el moment de la mort, descarten l’enterrament. És la tendència a altres grans ciutats com Bilbao que, amb una àmplia oferta de crematoris, gestiona un 70% d’incineracions.
“L’increment ha estat progressiu durant els darrers anys – explica Xavier Munt, gerent de Funerària de Terrassa–. L’aprovació per part de l’Església catòlica de la incineració va decidir a algunes persones creients a triar aquesta opció, i també hi juga el convenciment que és més econòmic”.
Però no sempre és així. Si la persona morta, fa anys que paga una assegurança, sovint la suma de dècades de quotes acaba sent més elevada que el cost d’una incineració. En el cas de qui ha de triar entre l’enterrament (sense tenir pòlissa ni nínxol en concessió) o bé la incineració, l’opció de la cremació és més econòmica.
Actualment, set de cada deu persones tenen una assegurança que cobreix els serveis funeraris i, lluny d’anar a la baixa, “la tendència és a pujar”, comenta Munt. Les pòlisses ja inclouen els serveis funeraris de les dues opcions. La tendència creixent a la incineració està canviant el model tradicional dels cementiris, que comencen a acumular nínxols buits. Al cementiri de Terrassa es dona el cas de “persones que renuncien al nínxol familiar. Les operacions de recompra de tombes estan generant un excedent d’oferta”.
On plorarem els difunts?
Encara que hi ha persones que opten per col·locar l’urna amb les cendres del difunt al nínxol familiar, la majoria trien espais personals, relacionats directament amb les indicacions o els gustos de la persona difunta. El mar i la muntanya continuen sent el destí de moltes cendres, tot i la prohibició.
Funerària treballa en aquest moment un projecte que “repensa el cementiri, per oferir alternatives”. A l’empresa municipal i a altres gestores funeràries arriben sovint famílies de difunts que han llençat les cendres a la natura i expliquen l’angoixa de no disposar d’un espai de comiat o de retrobada quan passen els anys.
“La cultura de la cendra, molt arrelada a altres països, es comença a consolidar també aquí”, comenta Munt. A Terrassa el Complex Funerari ofereix a les incineracions la possibilitat de dipositar l’urna a terra, col·locar les cendres al cinerari comú, identificar-les al Jardí del Repòs o bé posar l’urna als columbaris. El projecte en estudi repensa el Cementiri i el farà evolucionar cap a la nova realitat, oferint alternatives ajustades a les actuals preferències dels difunts i les seves famílies.
Funerària treballa un projecte per redefinir el Cementiri i oferir noves alternatives de comiad a les families de difunts incinerats
Aquest és un procés que “està passant a molts cementiris”, comenta Xavi Munt. “Estem treballant perquè siguin un espai de comiat per a totes les opcions. A Alamània és obligatori dipositar les cendres en el cementiri. Ens porten anys d’avantatge en la cultura de la cendra”.
A Funerària també treballen, expliquen, per anticipar-se a decisions que poden ser doloroses. És el cas de les persones que trien l’enterrament, però que han manifestat la voluntat de restar junts amb la parella. Si aquesta afronta una situació propera a la mort, “aconsellem la incineració per al primer difunt –explica el gerent de Funerària–. Les tombes no es poden obrir durant els dos anys posteriors a l’enterrament i algunes famílies es veuen obligades a llogar un altre nínxol i esperar per enterrar-los junts. Si incineren, poden estar junts des del primer moment”.
Actualment, a Terrassa hi ha una àmplia oferta per la incineració. Tres forns a Funerària de Terrassa i un forn al tanatori d’Àltima. L’oferta situa la ciutat com a referent en les incineracions. De fet, per proximitat, a Terrassa s’incineren difunts de les poblacions de l’entorn. A Funerària ja són el 10% de les cremacions.
