Agnès Planas, cantant, compositora i productora
“El meu pare sempre em diu que vaig començar a cantar abans que parlar”, evoca. Va començar a formar-se en el Conservatori, encara que aprenia solfeig, piano i cant coral, però “tot era com molt clàssic”, i a ella li agradaven altres estils musicals. Quan tenia 18 anys ho va deixar, però amb la pandèmia ho va recuperar i “em vaig reconnectar amb mi mateixa” i amb ganes de cantar o de tocar el piano.
Havia buscat anteriorment alguna banda per cantar, “sobretot de música jamaicana”, però trobava grups de rock, que no el motivaven gaire i, a més, notava com un bloqueig. Va fer classes amb la Marina BBface que “em va desconstruir la veu i em va treure els mals hàbits”, comenta. Finalment, va “construir la meva identitat a nivell de veu”.
El soul, la música jamaicana, la dels anys els anys 50 i 60 són els seus gèneres preferits, però admet que “costa molt i és un món molt tancat”. Comença a compondre els seus temes i, més tard, produeix les seves cançons i assenyala que “si no tens temps, la creativitat no flueix”.
Des del gener d’aquest any, canta amb el grup Pirat’s Sound sistema. En el seu gènere “hi ha moltes dones cantants, però les persones que produeixen segueixen sent homes i m’agradaria donar veu que també hi ha dones que componem i que produïm”.
Fa un mes ha publicat “Tot el que no he dit”, un àlbum de cinc cançons que són “cinc veritats no expressades”. “No tinc una aspiració de treballar de música, perquè sé el gènere que estic fent”, diu.
