A Terrassa i, per extensió, al Vallès tenim un vocabulari propi amb paraules i expressions genuïnes. Moltes tenen a veure amb el nostre passat industrial o bé són localismes. Gràcies a les entitats que defensen i reivindiquen el terrassenquisme, es tornen a utilitzar en àmbits socials i culturals. Però hem d’admetre que, malgrat aquesta tasca de difusió, aquest vocabulari s’està perdent. I és que Terrassa ha deixat de ser un poble. De fet, és una de les grans ciutats de Catalunya amb diferents influències. A més, s’ha de tenir en compte que l’ús del català cada cop està més en perill. Per tot plegat, hauríem d’anar recordant i utilitzant aquestes paraules i expressions perquè es vagin transmetent de generació en generació. De fet, si sempre defensem que la conservació del patrimoni és clau per a la nostra identitat, mantenir la nostra manera de parlar és imprescindible si volem sentir-nos com a part de la comunitat d’aquesta ciutat.
