La crema de contenidors segueix sent un problema recurrent a Catalunya. Fins a finals de setembre d’enguany se n’han incendiat 726 a Barcelona, gairebé tres al dia, i 1.360 a la resta de localitats de l’àrea metropolitana, el que suposa uns cinc diaris.
Terrassa és la cinquena ciutat catalana en nombre de contenidors cremats, 100 entre l’1 de gener i el 26 de setembre de 2024. Se sitúa en una taxa de 44,4 contenidors sinistrats per cada 100.000 habitants, lleugerament per sobra de la mitjana catalana -34,7- i per sota de ciutats com Barcelona (43,7), Badalona (63,7), l’Hospitalet de Llobregat (51,7) o la veïna Sabadell, que amb una taxa de 71,9 gairebé dopla la taxa egarenca.
Informen fonts dels Bombers de Barcelona i els Bombers de la Generalitat. Tot i admetre que aquesta mena d’incendis representen un percentatge reduït del total d’actuacions que el cos duu a terme al llarg del l’any, els Bombers han considerat que “seria bona idea” que els fabricants dissenyessin models “menys inflamables”. Per la seva banda, els sindicats UGT i IAC – CATAC, han avisat del risc que aquests focs acabin propagant-se verticalment i afectant façanes d’edificis.
Incendi d’un contenidor al carrer de la Creu Gran /Nebridi Aróztegui
Tot i que l’incendi de contenidors és un fenomen força estès arreu del territori, sindicats de bombers han alertat que el 80% dels episodis tenen lloc a Barcelona i el seu entorn metropolità. Al llarg d’aquest 2024 i fins el 27 de setembre, els Bombers de la capital catalana han intervingut en 726 incendis accidentals o a causa d’actes vandàlics. Ho han explicat fonts municipals, que han remarcat que en el cas de cremes intencionades l’Ajuntament de Barcelona ha procedit a interposar les pertinents denuncies.
En aquesta línia, han informat que al conjunt de la capital catalana hi ha 25.029 contenidors de les cinc fraccions de recollida instal·lats a la via pública. Arran del canvi de contracte de residus, l’any 2022 les tradicionals unitats metàl·liques es van substituir per elements de plàstic que, segons els responsables municipals, “donen molt bons resultats pel que fa al soroll, tenint en compte que a la ciutat hi ha molts contenidors que es buiden molt sovint”. Tot i ser conscients que la composició d’aquests elements fa que siguin més inflamables i que, per tant, hi hagi un risc més elevat que acabin fent-se malbé, recorden que el reemplaçament en cas de dany o incendi està contemplat en el propi contracte de neteja, de manera que en cap cas suposa un sobre cost per les arques municipals.
Cinc incendis diaris a la resta de l’àrea metropolitana
Si bé les xifres de Barcelona són preocupants, la situació encara s’accentua més si s’analitzen aquests episodis a la resta de municipis de l’àrea metropolitana. Els Bombers de la Generalitat han indicat que fins el 26 de setembre d’enguany s’han registrat 1.360 incendis de contenidors a l’entorn de Barcelona. En concret, al Baix Llobregat se n’han produït 296, al Maresme 153, al Barcelonès 368, al Vallès Oriental 138 i al Vallès Occidental 405. Aquestes dades són similars a les d’anys anteriors. Al llarg de 2020 se’n van incendiar 1.574 en el conjunt d’aquestes comarques; 1.981 el 2021; 1.852 el 2022 i 1.920 el 2023. Pel que fa al total de Catalunya sense comptar la ciutat de Barcelona, els Bombers han intervingut en 2.676 focs de contenidors enguany. L’any passat van actuar en 4.013, una xifra similar a la dels anys 2022 i 2021, quan van extingir 4.091 i 4.166 incendis d’aquesta mena.
Francesc Boia, inspector dels Bombers de la Generalitat, ha explicat que dels 40.000 serveis anuals que desenvolupa el cos, només uns 5.000 corresponen a cremes de contenidors. “No és que sigui un problema supercrític perquè sigui molt perillós, però sí que té un impacte sobre la nostra operativa prou important”, ha comentat. Ha afirmat que en molts casos l’origen d’aquests focs és vandàlic, tot i que també hi ha situacions en què les flames s’originen per imprudències, com ara llençar les centres d’una barbacoa a les escombraries. “Abans teníem contenidors metàl·lics i allò es cremava dins i no passava res, però ara, en canvi, com que són de plàstic, depèn del que hi hagi envoltat amb aquesta bossa de cendres, doncs, es pot crear un incendi important”, ha remarcat.
El perill dels contenidors de plàstic
Boia ha explicat que en els darrers vint anys la majoria de poblacions han incorporat unitats de plàstic (polietilè), principalment per motius de soroll, higiene, ergonomia i economia, entre d’altres. Ha admès que es tracta d’una opció que “provoca menys molèsties pels veïns”, però ha avisat que no deixen de ser “elements inflamables que es col·loquen a la via pública”.
Ha explicat que en la majoria de casos aquests focs són fàcils de controlar i no suposen un perill elevat cap a béns materials o persones, però ha assegurat que existeix “un risc que no es pot obviar del tot” que les flames puguin propagar-se, no només al llarg del carrer afectant vehicles estacionats a les voreres, sinó també verticalment cap a façanes d’edificis. L’inspector ha dit que són casos “particulars i extrems”, però que impliquen “una càrrega de foc prou important”.
Per tot plegat, ha obert la porta a fer un “pacte de país” per fer una transició cap a contenidors que siguin menys inflamables. Ha considerat que “seria una millora important” que els fabricants treballessin en una composició diferent dels plàstics “que incorporés alguna mena de material que intentés evitar que poguessin combustionar”. Amb tot, ha admès que això implicaria un “encariment” de la producció i de la reposició de les unitats “perquè suposaria afegir-hi uns additius”.
Els sindicats aposten per instal·lar inhibidors
Per la seva banda, el sindicat UGT de Bombers ha remarcat que cada any es cremen prop de 5.000 contenidors a tota Catalunya, el que suposa un cost aproximat de sis milions d’euros anuals sense tenir en compte els danys col·laterals que aquests incendis poden causar.
Antonio del Río, portaveu d’UGT als Bombers, ha apuntat que tot i que els contenidors contemplen la normativa de fabricació, el Govern té potestat per fer instruccions tècniques: “Ja se n’han fet en l’àmbit industrial per exemple”, ha comentat. Així, ha considerat que les administracions haurien de fer “un seguiment molt més rigorós a l’hora d’establir les condicions per a les licitacions”.
També ha apostat per instal·lar inhibidors de foc en aquests elements, tot i que també ha reconegut que aquesta mena de dispositius comportarien un increment del preu de fabricació. “És el dilema de sempre: seguretat versus beneficis”, ha indicat.
Els Bombers insten els fabricants a crear models menys inflamables
Ha afegit que “el fet que un contenidor entri en contacte per propagació vertical amb una façana i aquesta s’encengui és un risc que existeix i està identificat”. Ha posat el focus en els immobles de nova construcció edificats amb “cobertes ventilades” que poden entrar en combustió amb facilitat com va succeir amb el bloc de València on van morir deu persones el passat mes de febrer. En aquest mateix sentit s’ha expressat el portaveu de IAC – CATAC, Adrià Tejedor, que ha dit que veu amb bons ulls la possibilitat que es dissenyin prototips més segurs i ha remarcat que aquest és un “problema” que afecta el cos.
Alternatives i millores en els prototips actuals
Del Río ha explicat que l’any 2019, després d’un incendi que va tenir lloc a Sabadell i que va estendre’s cap a una façana i va acabar cremant una indústria, es va crear un grup de treball amb l’Ajuntament, els Bombers de la Generalitat, la Policia Municipal, els Mossos i el principal fabricant. “Es van fer proves i es va constatar que en certes circumstàncies els contenidors de polietilè podien arribar a comportar-se de forma explosiva”, ha afirmat del Río que ha concretat que les flames van arribar a superar els quinze metres i temperatures de fins a 1.000 graus. Ha afegit que davant d’aquests resultats, l’empresa fabricant es va comprometre a modificar la composició dels contenidors: “Això va ser fa cinc anys, però no s’ha fet res i els contenidors continuen cremant amb la mateixa intensitat”, ha lamentat.
Alguns municipis de l’entorn metropolità han introduït a la bateria un contenidor metàl·lic “per fer de tallafocs”
Així mateix, ha explicat que alguns municipis de l’entorn metropolità han optat per introduir a la bateria de contenidors un de metàl·lic “per fer de tallafocs”. Alhora, ha indicat que hi ha poblacions que fa anys van decidir per una passa enrere i recuperar els models metàl·lics. Ha posat com a exemple el cas de Sant Boi de Llobregat, on l’any 2017 es va decidir fer un canvi estructural del sistema de recollida selectiva i es van escollir els contenidors metàl·lics. Fonts municipals han explicat a l’ACN que la decisió no va estar motivada per motius vandàlics, sinó “per qüestions tècniques”, i que el cost aproximat va ser de quatre milions d’euros.
A Badalona sí s’han fet canvis en aquesta direcció per “minimitzar la crema de contenidors”. David Mejía Ayra, regidor de Via Pública i Mobilitat, ha explicat a l’ACN que el nou contracte del servei de neteja viària, recollida de la brossa i gestió de deixalleries que hauria d’entrar en vigor a principis de 2025, incorporarà la compra de contenidors metàl•lics per ubicar-les a la zona sud de la ciutat. Aquesta àrea inclou barris com la Salut, Llefià o Sant Roc.
“Hem valorat diverses opcions, vam parlar d’unes bombes antiincendis pels propis contenidors però després de treballar-ho amb els propis tècnics hem vist que la manera més efectiva i eficient per lluitar contra els incendis és posar contenidors metàl·lics en aquells llocs on creiem que hi ha més incidència”, ha detallat. El nou contracte és per a dotze anys i el seu pressupost és de 500 milions.
