Gràcia Coll, llevadora
“Primer vaig fer infermeria i després em vaig formar com a llevadora”, afirma. “Les professions sanitàries m’interessen moltíssim de sempre”, agrega, i considera que la professió d’infermera l’atreia “per la seva humanitat”. Va estudiar a l’Hospital de Sant Pau i tenia clar, però, que volia ser llevadora.
Opina que la professió acaba sent com s’espera quan s’està formant perquè “hi ha molta part pràctica i quan surts no pots dir que no sabies on anaves”. “Un part, per moltes pel·lícules que hagis vist, veure’l de veritat és una altra història”, diu. I també creu que, les llevadores, “durant una època hem estat menys valorades i estàvem com amagades”.
La seva carrera s’ha desenvolupat a MútuaTerrassa. Va entrant fent substitucions fins que es va quedar. L’any 2000 va ser una de les professionals que va contribuir a la creació de l’ASSIR (Atenció de la Salut Sexual i Reproductiva). “Ara no tenim cap dubte que ha d’existir un programa d’atenció a la dona”, declara.
D’ençà que va començar, “tots els professionals hem hagut de canviar i el que no ha canviat ho té perdut” i veu el paper de les dones fonamental en aquests canvis. “Ha evolucionat perquè les dones han evolucionat. Si les dones haguessin quedat com a l’època de quan vaig començar, faríem un altre tipus de medicina”, subratlla.
Quaranta anys després de l’inici d’aquest camí com a infermera i llevadora, està molt a prop de la jubilació. Mira enrere i veu “satisfacció personal” i que “he estat on volia estar”.
