Després de superar un diagnòstic de càncer de mama que li va canviar la vida completament, l’egarenca Xènia Motis ha viscut un procés ple de reptes, tant físics com emocionals. A través d’una història plena de força i resiliència, ens explica com ha afrontat la malaltia, l’impacte que ha tingut en les seves relacions personals i com el suport que ha rebut l’ha ajudat a convertir-se en una veritable supervivent.
Quan li van donar el diagnòstic, quina va ser la seva primera reacció? Com ho va gestionar emocionalment? És desbordant. Et col·lapses, després comences a reaccionar i realment sents por i incertesa. No saps com anirà tot plegat. Per contra, també he de dir que la teva gestió emocional depèn molt del metge que t’acompanyi en el tractament. Per la meva part, agreixo que ell també em va ajudar psicològicament i, en aquest sentit, va ser un gran suport per a mi.
Fa molt que ha superat el càncer de mama? M’ho van diagnosticar quan tenia 34 anys i, gràcies al procés de tractament, vaig superar la malaltia en uns dos anys. Llavors, vaig estar un bon temps en què tot estava bé. Malgrat això, em van detectar metàstasi quan tenia 42 anys i, cinc anys després, encara faig tractament, però afortunadament ja està estabilitzat.
Com va viure el procés de tractament? Va notar molts canvis a nivell físic? Sincerament, el procés és bastant dur. Sobretot la quimioteràpia. També cal dir que han canviat els tractaments i, avui dia, ja no provoquen tants efectes secundaris. Abans provocaven vòmits, nàusees, pèrdua del cabell, esgotament…
Després d’haver superat el càncer de mama, quina perspectiva té ara sobre la vida? Sembla un tòpic, però valores més tot i aprens a viure diferent. No són grans diferències, però en el teu dia a dia gaudeixes més dels petits detalls. A més, amb les persones aprens a connectar d’una altra manera. Ja no tot són rialles, sinó tens converses més profundes.
/ ALBERTO TALLÓN
Després de rebre el diagnòstic, va notar que algunes persones s’apropaven més a vostè o, al contrari, s’allunyaven? Com va gestionar aquests canvis en les seves relacions? Quan passes tot això, hi ha persones que s’apropen molt a tu i acabes descobrint que pots comptar amb elles encara que els vegis molt poc. Lògicament, comences a valorar molt més aquest tipus de persones. També succeeix que, alguns que penses que són amics, de cop i volta desapareixen i no pots comptar amb el seu suport. Tot plegat, puc dir que després d’haver passat la malaltia, m’he adonat com és la gent realment.
Ara, un cop superat el càncer de mama, quines recomanacions faria a altres dones que recentment li han diagnosticat la malaltia? Tot comença i tot s’acaba. Actualment, les dades de supervivència del càncer de mama són molt bones i, tot i que és un procés complicat, saps quan inicies i quan finalitzes el tractament. Hi ha un temps d’adaptació emocional, però tot torna al seu lloc.
Durant el tractament, quins van ser els seus recursos per mantenir-se forta i positiva? Hi havia alguna cosa que l’ajudés especialment? Els meus fills, que són l’alegria del meu dia a dia. Per aquell llavors, eren petits i sabia que havia de tirar endavant com fos. T’ajuden perquè no hi ha temps de pensar en res.
