Biblioteca Central de Terrassa (1997-2024)
Conclou avui, però potser hi ha un “bonus track” el pròxim dimarts, aquesta sèrie de la setmana dedicada a diversos edificis de la ciutat, i ho fa d’una manera una mica més original, entrant en un d’ells en comptes de visionar-lo des de fora. És l’interior de la BCT que, pels que no ho sàpiguen, són les sigles de la Biblioteca Central de Terrassa.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Èric Serrano
A la foto de fa més temps, que és de 1997, any de la celebració de la sisena edició del Campionat del Món d’atletisme, a Atenes, es pot observar de manera molt evident que encara hi havia obres i quedava una mica per acabar d’arrodonir tot el que es pot contemplar a la imatge actual.
En línies generals, un edifici buit , i més quan encara s’està construint, és com poden ser la resta, sigui quina sigui la seva funció en el futur. Però també val a dir que, una biblioteca, quan tot ja està en marxa, no té res a veure amb el que pugui oferir un habitatge o una empresa. Són coses molt diferents, perquè la presència de tants i tants llibres, atorga un estatus de molta distinció.
No pugui gaudir
No vol dir això que una llar o una indústria no pugui gaudir d’aquesta distinció, però no és el mateix. Una biblioteca significa moltes altres qualitats i també algunes situacions, com el silenci. Si més no, així eren fa una pila d’anys, llocs on es demanava silenci i, si hi havia canalla, de manera permanent, era com un clam o un prec, amb un “si us plau” davant. D’aquella obra no queda res, ja que ara, aquest interior, és una peça finalitzada i més que preparada per als serveis que ofereix.