Luis Romeral és catedràtic de tecnologia electrònica i director del Motion Control Industrial Aplications Research Group (MCIA) de la UPC. Va rebre el premi Duran i Farell d’Investigació Tecnològica a la seva trajectòria com a investigador de l’eficiència energètica.
El premi Duran i Farell ha premiat la seva trajectòria com a investigador. Durant la meva vida m’he dedicat a moltes coses. Jo soc enginyer elèctric de formació, i vaig començar fent control de motors, sobretot industrials, buscant la millora constant dels sistemes. Una tasca que va anar evolucionant cap a l’optimització de les operacions i a la predicció, a aprendre a estudiar el comportament de les màquines per evitar els errors en el futur. Després arribarien els motors elèctrics, les bateries i la climatització dels edificis. Però arran de guanyar aquest premi m’he adonat d’una cosa. En realitat, tot el que he fet és el mateix: buscar fer les mateixes tasques però amb menys energia i recursos. Tota la vida havia pensat que em dedicava a estudiar l’energia, però en realitat he copiat a la natura. Quan un lleó descansa, en realitat està estalviant energia. Això ens porta a entendre que només aquells més eficients poden sobreviure. L’únic que fa l’enginyeria és copiar el sistema natural.
Fa 25 anys que s’hi dedica a aquesta tasca. Com ha canviat la investigació de l’energia durant aquest temps? Durant els primers anys, quan treballava amb sistemes elèctrics, no em preocupava tant l’eficiència energètica com el cost econòmic. Ara prioritzo l’ús adequat dels recursos per sobre del cost, i això inclou la disminució del consum, la millora de materials i la reducció dels residus. Hi ha hagut un canvi en el paradigma, és una realitat.
Sembla que el motor elèctric és un invent nou. El cotxe elèctric no és una novetat, de fet el primer cotxe elèctric es va crear a finals del segle XIX, i va ser tota una explosió. El que va interrompre aquest avenç va ser, d’una banda, el boom del petroli, i d’altre, l’elevat cost de producció de les bateries. Els vehicles elèctrics van desaparèixer del mapa fins a la crisi del petroli dels anys 70. Quan vaig començar a treballar aquests motors a la dècada del 1990, vaig dedicar-me inicialment a millorar les operacions dels motors per a la indústria, i més tard vaig passar als motors en sistemes energètics d’automoció.
La societat encara mira amb escepticisme el cotxe elèctric, alguns el consideren un risc. Des del punt de vista tecnològic, tota activitat té un risc, però el vehicle elèctric no és ni de lluny el menys segur. El nombre de problemes que presenta, i fins i tot de morts, és molt reduït. També t’he de dir que, de moment, les ciutats no estan preparades pel vehicle elèctric. Els punts de càrrega encara són insuficients, i el preu d’aquests vehicles és molt car i està fora de l’abast de moltes famílies. Però una cosa si l’hem de tenir clara: l’electrificació començarà a les ciutats, el vehicle elèctric servirà per a un ús diari, perquè compensa pel que fa als costos. Però com deia, si avui has de fer més de 100 quilòmetres, el cotxe elèctric no és una opció.
L’electrificació completa serà una realitat en algun moment? Aconseguir la transició ecològica en 10 anys com es pretén és completament impossible. Els polítics no escolten als enginyers. L’únic camí per aconseguir-ho és aprofitar els sistemes tèrmics i combinar-los amb la hibridació. Els elèctrics purs estan disminuint perquè la tecnologia encara no ho permet. El que s’ha de fer és reduir les emissions, combinar la nostra energia amb una millor electrificació i, sobretot, incrementar les renovables, però en 10 anys no és possible. Actualment, el 75% de les energies que consumim són tèrmiques, com obtindrem aquest percentatge en elèctric? S’ha de fer, i anem pel bon camí, però lents.
L’eficiència industrial també va pel bon camí. Les grans empreses estan reduint el consum en un 15% i són cada cop més eficients. Però com li pots demanar a una Pime que apliqui mesures d’eficiència facturant menys de 250.000 euros l’any? Què els hi demanarem, que apaguin el llum? Una inversió de mig milió d’euros? Tenim un problema, la indústria ha perdut posicions i es demanen esforços asfixiants.
La transició energètica també ha de passar per l’eficiència dels habitatges? Necessàriament. La indústria consumeix el 25% de l’energia mundial i els habitatges, el 35%. La majoria dels edificis residencials funcionen amb sistemes energètics molt pesats, i millorar les seves condicions i l’eficiència ha de ser una prioritat absoluta. I per fer-ho, hem de canviar la nostra concepció: els edificis no han de consumir energia, han de ser centres de producció d’energia. La llum solar és gratuïta, i amb una bona instal·lació de sistemes fotovoltaics, es poden reduir costos en un curt termini de temps. A més, una energia renovable sumada a la digitalització de les operacions, permet crear un sistema que facilita compartir energia entre edificis, per no malbaratar-la.
