La tarda d’ahir va ser especialment ventosa a Terrassa. Això no va impedir que Juanjo Pascual, un enginyer de 54 anys, baixés al parc de les Nacions Unides a entrenar amb la seva gossa Mia. Aquesta és la seva rutina un parell de dies a la setmana, el doble quan s’apropa algun campionat. Quan arriben a la seva esplanada, el Juanjo obre la bossa on guarda els discos i els apila. La Mia, que ja sap quina rutina toca practicar, comença atrapant llançaments curts. Pocs minuts més tard arriba el que més li agrada a aquest Border Collie criat a Badajoz: els llançaments llargs, els que superen els 30 metres. Quan sent vibrar el disc comença a córrer. Sembla que el disc la supera, però en els darrers metres, la Mia esprinta. I amb la seguretat d’una campiona, s’alça i atrapa la presa, o el que per a ella és una presa. Amb la mateixa velocitat, desfà el camí fet i deixa el disc a la mà del seu company. Exercici perfecte.
Sis llançaments com aquests van permetre a la parella terrassenca proclamar-se campiona del Món de Disc Dog en la modalitat de distància a la ciutat alemanya de Bremen. La UFO World Cup es desenvolupa en un camp de gespa de 50 metres de llarg i una vintena d’ample. Cadascun dels 45 participants disposava d’un minut en cadascuna de les rondes. La resta de participants va tenir temps d’executar sis llançaments. Ell en va fer sis i es va proclamar campió del món, sumant un total de 21 punts. Fa dos anys, a la localitat suïssa de St. Gallen, s’havia penjat la medalla de bronze.
Tercer Mundial
El proper Mundial de Disc Dog se celebrarà el 2026 als Estats Units, on aquest esport té un especial predicament- Més d’un milió de gossos el practiquen. No té clar el terrassenc si podrà revalidar el seu títol, ja que la Mia té problemes per viatjar en avió. “La Mia és filla de la pandèmia. Ens la va portar un criador extremeny. Van anar repartint els gossos en una furgoneta i ella va ser l’última a baixar. Encara arrossega un trauma d’aquell viatge. Quan sent una porta que es tanca es posa molt nerviosa”, explica Juanjo Pascual, que es va aficionar al Disc Dog l’any 2014. “Hi ha gent que viu del seu gos. Jo m’ho prenc com un ‘hobby’. Un ‘hobby’ car, això sí. La majoria de tornejos es fan a països del centre d’Europa. Amb la meva dona, programem les vacances a Suïssa, Àustria o Alemanya. No li dic res, però intento que coincideixi amb algun torneig”, explica.
La relació entre l’humà i el gos s’enforteix arran de practicar aquesta disciplina. “Quan guanyo alguna cosa i la gent em felicita, sempre els dic que el 70% del mèrit és de la gossa. I és veritat. El seu nivell està molt per sobre del meu. El que jo intento és utilitzar els meus coneixements d’enginyeria per dissenyar recorreguts més ràpids i aerodinàmics. Aquest esport no va només de llançar el disc i que el gos l’atrapi. És molt més tècnic i complicat del que pot semblar”, subratlla.
Ajustant la força i la rotació
Explica el Juanjo que ha canviat fins a tres vegades d’estil de llançament per adaptar-se a la seva gossa. “Intento fer entrenaments curts, però intensos i divertits. Portem tres anys a un molt bon nivell i ara estem aconseguint els fruits. Cal treballar molt per llançar cinc o sis discos a 35 metres de distància. Jo soc enginyer i em dedico a millorar processos. Ho vaig aplicar a l’esport i vaig calcular el que era millor per optimitzar els meus llançaments. Al final, el mètode va acabar funcionant”, assenyala.
En què consisteix el Disc Dog?
El Disc Dog és una modalitat esportiva en la qual els humans llancen a l’aire discos per tal que el seu gos els capturi. El que caracteritza aquesta modalitat és que el disc està dissenyat per tal que suri d’una manera molt particular, que converteix el moment de la captura en quelcom espectacular i molt vistós. Com més nivell es té, les captures acaben esdevenint salts i acrobàcies. La compenetració entre humà i gos és fonamental. La seva sincronització fa augmentar la precisió de les figures.
