Només té 24 anys, però la seva trajectòria com a pilot de trial no deixa indiferent ningú, amb sis subcampionats del món, cinc campionats d’Espanya i quatre Trial de les Nacions a les seves espatlles. Sens dubte, la terrassenca és una de les referents d’aquest esport en l’àmbit mundial.
Com va començar en aquest esport i què li va atraure d’aquesta disciplina? El meu pare sempre ha estat aficionat, i quan tenia quatre anys em va regalar una Mecatecno. Amb aquesta moto elèctrica petita, anàvem cada diumenge a la Clau, a Sant Llorenç Savall. Més tard, quan en tenia sis, em va comprar una de gasolina i seguíem anant al mateix lloc. Aquell mateix any, el meu pare em va apuntar a una carrera. Realment, m’ho vaig passar molt bé, malgrat que era un trial bastant difícil, perquè estava ple de fang. Ja als 13 anys, vaig anar a provar al mundial per observar quin nivell tenia. Vaig veure que, si entrenava una mica més, podia assolir una posició molt millor. Va ser als 16 anys quan vaig decidir que dedicaria la meva vida al trial.
Els seus èxits són indiscutibles, però té alguna meta que li agradaria assolir en els pròxims anys? L’objectiu principal és guanyar un Campionat del Món. A priori, l’any vinent tinc bastants punts, perquè la meva principal rival, que fins ara ha estat l’Emma Bristow, ha decidit retirar-se. És cert que hi ha una gran competència, però em veig amb molts números d’aixecar el títol.
En un esport com el trial, ple d’obstacles que has de sobrepassar, quines són les condicions del terreny que suposen un major repte per a vostè? N’hi ha molts, però els trials en fang acostumen a costar-me una mica més. Les condicions del terreny depenen de molts factors. Per exemple, quan anem al Japó, pràcticament sempre està mullat. Quan hi ha fang, no només és més complicat per a mi, però les angleses estan més acostumades a aquest tipus de condicions i és més fàcil per a elles. Tot i això, hi ha zones on no se senten tan còmodes. Per exemple, fa poc vam competir al Port de la Selva, i aquell terreny em va anar bastant bé, perquè hi havia una roca que agafava molt.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Amb tanta competició per mig, com compagina la carrera esportiva amb la seva vida personal? Em costa organitzar-me, perquè cada vegada és un món totalment diferent. Si la moto no té res, m’estalvio de passar per fàbrica. Això significa que tinc més temps. Però si li passa qualsevol cosa i he d’anar-hi, segurament he de perdre un entrenament. Després, si vull recuperar aquesta sessió, ho he de fer en una hora que havia pensat estudiar. Faig un grau semipresencial en emergències sanitàries. Em costa una mica compaginar-ho, però ho acabo fent. Els caps de setmana que em queden lliures els destino a descansar, però normalment tinc carrera, i entre setmana em dedico a estudiar entrenar, fisio… Fora de temporada, durant l’octubre i el març, intento passar bastant temps amb la meva família.
El trial és un esport que requereix molta tècnica i concentració. Com prepara les competicions mentalment? Fa un parell d’anys que tinc una “coach” esportiva, la Lorena. Sincerament, m’ajuda moltíssim a nivell mental i de preparació, perquè és una part clau del trial. Abans de sortir a competir, tinc la meva rutina. Visualitzo bé la zona, i quan tinc tot molt clar, em poso bé els guants, noto com entra la marxa, i a competir!
Què pensa mentre està sobre la moto en plena competició? Normalment penso el que vull fer. Entrenant, penso com he de moure el cos, quin gas he de donar i quan… En carrera, però, és diferent, perquè el nivell acostuma a ser una mica més baix del que entreno. Llavors, en competició penso a respirar, perquè a vegades me n’oblido pels nervis. Tot i això, he d’estar molt concentrada, sobretot, en visualitzar la zona i saber com ho faré.
Què creu que la diferencia de les altres pilots? Potser, la constància i el sacrifici. A part que és un esport que m’agrada molt, ara soc jo la que busco els recursos per pagar-ho tot. El sacrifici el faig per mi. I pels meus “sponsors”, és clar. Però de petita, quan m’ho pagava tot el meu pare, crec que no ho valorava tant. Ara, valoro tot l’esforç que hi ha darrere, a més dels diners, i en cada entrenament ho dono absolutament tot, igual que en cada carrera. Penso que aquesta evolució s’està notant molt, perquè cada cop entreno més i em preparo millor psicològicament, físicament i tècnicament.
Com veu el futur del trial femení? Creu que s’està donant més visibilitat a les dones en aquest esport? No. En línies generals, és cert que l’esport femení està fent un pas endavant, però no gaire en el motor. En un futur, confio que això canviarà. Quan el motor s’adoni que en altres esports li donen un valor més important a la categoria femenina, penso que poc a poc veurà que s’estan quedant enrere i tocarà promocionar-lo.
