Pere Capdevila, poeta
“A mi el que m’agradava era pintar, jo tenia molta afició i em sortia bastant bé”, explica. En un concurs de pintura i poesia que es feia al seu col·legi, l’Escola Pia, va guanyar la categoria de pintura i el premi eren uns vals que es podien bescanviar per llibres. I els va triar de poesia i, a partir de llavors, “vaig aparcar la pintura per la poesia”.
Li agradava d’abans i creu que “ja hi havia algun deix que a mi em pertorbava una mica” i va començar a llegir poesia i “m’hi vaig posar”. Però, quan acaba els estudis de Dret, arriba la feina i altres obligacions i la poesia queda un poc en segon pla. Escrivia en moments puntuals, com per Sant Jordi, fins que, fa uns set o vuit anys, a casa, va escriure de nou un poema i el va enviar a les amistats, que el van elogiar molt. I hi va tornar a escriure poesies.
L’any 2022 va publicar el seu primer llibre, “Per on s’escolen els astres” i fa unes setmanes el segon, “Ella em mirava des d’un món de cúpules”. Els dos amb la peculiaritat que tenen un QR per escoltar-los recitats, en aquest segon llibre, per l’Emma Vilarasau i el Jordi Bosch. Considera que “si un poema està ben recitat, és esplendorós, perquè és com quan escoltes una música que t’agrada”. Creu també que “malauradament, la poesia cada vegada és més minoritària. S’hauria de fomentar més a les escoles”.
Diu que la seva poesia “està molt vinculada al tema de la natura, hi ha molt simbolisme” i també vincula “poesia, natura i l’amor de la dona, l’estima”. És advocat i treballa de sempre a una entitat bancària
