Cansats, i potser desconcertats, pel que consideren una paràlisi municipal en la visió estratègica de la Terrassa del futur, en la mirada a llarg termini, un grup d’entitats s’ha unit per “obrir el meló” de la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El pla és del 2003 i s’ha de revisar ja, sosté la plataforma, que ha adoptat el nom de “Repensem la ciutat” i s’ha presentat aquest dijous. Entre les seves primeres mesures destaca l’enviament d’enquestes a totes les associacions veïnals de Terrassa per començar a donar forma a un horitzó clar, que s’allunyi de pegats “i modificacions puntuals del POUM”, que tingui clar com ha de ser la Terrassa de les pròximes dècades.
La Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT), que engloba 24 associacions, és una de les entitats que integren la plataforma, que compta també amb associacions implicades, a més, a títol particular, com la d’Ègara, la de les Martines, la de Poble Nou-Zona Esportiva o la de Can Palet, i amb organitzacions com ADENC i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT).
El 10 d’octubre presentaran la vasta enquesta (una vintena de pàgines), que serà remesa també a les associacions veïnals no adscrites a la federació. La intenció és constituir un moviment “transversal”, amb institucions diverses, amb tots, per dibuixar què volem ser tenint en compte que som ja 229.000 habitants i que, segons les previsions, “serem 250.000 en 20 anys”, com ha apuntat Ramon Clariana, en representació de Poble Nou; tenint en compte, també, els sectors que s’estan consolidant, a Can Colomer.-Torrent Mitger, per exemple, però també a l’AEG. “El creixement de la població és desmesurat i en el sud es consolidarà un sector industrial. Com anirà tot acompanyat d’equipaments o mesures de mobilitat?”.
Poc a veure una Terrassa amb l’altra
Pepe Sánchez, president de la FAVT, ha estat l’encarregat de presentar la plataforma; de recordar que una llei del 2010 permetia la vigència indefinida dels plans urbanístics, que abans eren de revisió obligatòria cada 15 anys, i que aquesta laxitud normativa ha portat de la mà “mantenir sine die la revisió del POUM” quan els temps han canviat radicalment, quan la Terrassa del 2003 té poc a veure amb l’actual.
Al centre, Pepe Sánchez / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Cal, segons la plataforma, “una reflexió global de ciutat que parteixi d’un nou context històric, per abordar la crisi sociosistémica, de recursos i climàtica”. Fa temps que la crisi del 2008 havia de posar-ne en marxa una reformulació, però no ha estat així: “Al contrari, el POUM del 2003, ara amb la seva vigència indefinida, pot caminar ‘lliure’ de futures obligacions”, diu la plataforma.
No pot ser, segons aquest moviment, que la forma d’actuar en els projectes urbanístics sigui amb modificacions parcials del POUM “en virtud de pressions econòmiques o socials”, ni que la vigència del pla vingui determinada, com sembla, “per la consecució de podi entre les ciutats amb major nombre d’habitants, encara que el lloc s’aconsegueixi amb la degradació total del dret a la ciutat” dels terrassencs.
No pot ser, segons aquest moviment, que la forma d’actuar en els projectes urbanístics sigui amb modificacions parcials del POUM “en virtud de pressions econòmiques o socials”
Fa un any que diverses entitats van començar a parlar del tema “per obrir el meló” del POUM, en paraules de Sánchez, per “autoconvocar-se” davant “aquesta situació de paràlisi i mirada curta“, per afrontar el repte: és necessari “obrir un debat públic” davant la urgència “de corregir el rumb de la ciutat“, per activar les transformacions que necessita Terrassa. Cal un procés de reflexió social i col·lectiu, obert i públic “des d’on arribar a una diagnosi comuna i a l’elaboració d’unes noves propostes de ciutat”, que formin el cos d’un nou POUM que estigui a l’altura dels reptes, “amb una visió de transversalitat que superi aquest esdevenir de modificacions i parcialitats”.
Què fer amb les rieres és un dels eixos de treball / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Cal parlar, per exemple, de les rieres, “de la seva integració en la trama urbana”, però també de la responsabilitat de la Generalitat, a través de l’ACA, en la intervenció per a la gestió forestal dels torrents situats per sobre de la B-40, com ha apuntat Ramon Clariana (Poble Nou). Cal parlar d’espais verds i dels equipaments i serveis públics que han d’acompanyar al creixement, i de la xarxa d’autobusos.
“Animem les organitzacions i a les persones a títol individual a una implicació de la intel·ligència col·lectiva per abordar un canvi que ha d’arribar més aviat que tard”, ha resumit Pepe Sánchez. “Cada vegada es registren més modificacions del POUM en el ple municipal. Però, quina línia cal seguir? Quin objectiu de ciutat? Quina mobilitat? Creem zones per a vianants que després revertim, una Zona de Baixes Emissions sí però després no?”, ha agregat.
Óscar Galeote, en representació de la Comissió de Rieres, ha subratllat que projectes com el de Can Bosch, els Bellots o AEG “responen a interessos privats”, però ha deixat la porta oberta a la implicació també de representants d’aquests interessos “per dibuixar entre tots la ciutat“. L’Ajuntament, afirma, “diu alhora que el POUM és funcional mentre va modificant-lo una vegada i una altra. No s’avança, el govern municipal està enrocat”.
“Si l’Ajuntament no vol obrir el debat, el fem nosaltres”, ha conclòs el president de la FAVT.
