Rod Bowman, traductor i aventurer
És originari de Melbourne i recorda que “pas a pas vaig arribar a Barcelona, perquè estava viatjant per Europa fent autoestop i les coses que feies no li donaves la importància que després tindrien”. Comenta que en aquells anys, en el seu país, “la cosa normal era viatjar a Europa”.
Va trobar una feina de professor d’anglès i va tornar a viatjar, pels Estats Units i pel nord d’Europa, però va tornar a Barcelona, pensant a reprendre la seva feina d’ensenyar el seu idioma. De nou a Catalunya, es va començar a interessar pel català i aprendre’l.
Va conèixer a la Costa Brava a una noia terrassenca, la Gemma, que s’acabaria convertint en la seva parella fins a l’actualitat. Va començar a interessar-se per la traducció. Després dels jocs Olímpics de Barcelona, en què va treballar “en el centre de premsa”, es va especialitzar en traduccions de Medicina i Farmacèutica. A Austràlia s’havia format per ser professor de Ciència, però mai s’hi va dedicar.
Tot i que torna sovint al seu país de naixement, està totalment integrat aquí i assegura que “em considero més català que australià perquè he viscut aquí més temps” i afegeix que “quan vaig allà em trobo una mica desplaçat d’haver viscut a fora tants anys”. La Gemma i les amistats que va fer i que perduren, “van ajudar molt a la meva adaptació”.
La seva formació científica va ser decisiva en la seva tasca de traductor. “No podia traduir mai poesia, ni un llibre, ni una novel·la, perquè necessites una mentalitat no tan científica, no tan lògica”, diu.
