Pau Lirola Planelles, Politòleg expert en comunicació política
A hores d’ara sabem que cada cop són més les evidències que indiquen que el món està experimentant canvis notables. Canvis que afecten de ple el nostre fer del dia a dia. Canvis, com per exemple, el canvi climàtic.
Aquest concepte que escoltem diàriament, suposa un veritable risc per a la qualitat de vida i de la salut pública arreu, però sobretot suposa un repte majúscul de l’administració i el conjunt de la societat per donar-hi resposta.
Sempre m’ha agradat entendre la política com a “la gestió del conflicte”. Sense allunyar-me d’aquesta breu definició que sempre m’ha motivat a implicar-me dins d’aquest sector, pretenc oferir un article que tracti un tema a la vegada recurrent i important com el que us he exposat, des de la gestió que hi pot dur a terme una ciutat com Terrassa.
Des de la Unió Europea fa anys que s’impulsen polítiques relacionades a millorar la mobilitat i l’urbanisme de les grans ciutats europees i a molts llocs, han estat implementades amb èxit.
Quan parlem de ciutat també parlem de marca. Què volem ensenyar a la resta del món? Qui som? Cap a on anem? Són les preguntes que tothom s’hauria de fer. En el tema que aquí ens acompanya, és evident que cal tenir un posicionament clar i decidit de què es vol. Per bona o mala sort – deixo que ho decidiu vosaltres -, la societat és un fenomen que va estrictament lligat als canvis i a l’evolució constant. És per això que les administracions, de tots els nivells, han d’oferir respostes sòlides.
L’empresa BIC, la dels famosos i quotidians bolígrafs, fa dècades que fabrica i exposant al món el mateix producte, mai l’han hagut de canviar. “Si una cosa ja va bé, no la canviïs” que diuen. Exactament això és el que vull s’entengui. Des de les administracions cal donar resposta a tot allò que no va bé, i per tant s’han de canviar les maneres de fer política.
Tornant a la nostra ciutat i al tema de la mobilitat, és evident que una gran ciutat europea com és Terrassa no pot quedar al marge de la presa d’aquest tipus de decisions.
La raó és que parlar avui dia de ciutat és també parlar de medi ambient, però sobretot de sostenibilitat econòmica, ambiental i social. I dins d’aquest ampli concepte de la sostenibilitat, la manera en com ens movem és molt important.
Si volem que Terrassa mantingui la seva qualitat de vida i encara sigui una ciutat referent arreu del país, també ho ha de ser en aquest.
Entendre i aplicar polítiques de mobilitat i urbanisme significa formar part de l’avantguarda actual, però també comença a ser una necessitat.
Definir la marca de la ciutat implica prendre decisions de posicionament, també en la implementació de polítiques públiques. Calen polítiques que et permetin avançar en oportunitats i en qualitat de vida.
Davant aquest panorama imminent, Terrassa ha de continuar evolucionant com ha fet sempre. Abans de la industrialització de la ciutat, Terrassa ja hi era, però va créixer i va aportar noves oportunitats a la seva gent. Actualment, per difícil que sembli, la situació d’adaptació ha de ser la mateixa i ben segur que els seus resultats, seran també del tot positius.
I vosaltres, quina Terrassa voleu que vegi el món?
