Professionals d’unes 25 perruqueries de Terrassa han participat aquest dilluns, 30 de setembre, al raval de Montserrat en una nova edició, la setena, del Posa’t al seu cap, la iniciativa benèfica dels policies municipals egarencs per ajudar a la recerca contra el càncer infantil
La de Sayda Márquez era aquest dilluns la primera experiència com a perruquera voluntària al Posa’t al seu cap, l’esdeveniment solidari de Policías por y para los Valientes, la iniciativa d’agents de la Policia Municipal de Terrassa que ha arribat a la seva setena edició. És, ja se sap, una rapada multitudinària que convoca els terrassencs (i no sols terrassencs) a tallar-se el cabell, a donar cabelleres, o a comprar objectes d’entitats o fins i tot a”fer-se les ungles”; tot, a canvi 5 euros, per contribuir a la recerca del càncer infantil amb donatius que aniran a parar a l’hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Fins ara, en els anys anteriors, s’havien recaptat 500.000 euros. La Sayda era allà perquè una clienta, fa un any, la va impulsar a fer-ho: “L’any que ve em raparàs una altra vegada, però no aquí, sinó el dilluns que s’organitza la rapada al raval de Montserrat”, li va dir.
El calendari
“Per això soc aquí”, deia la Sayda (28 anys) després d’aplicar-se a tallar el cabell a un periodista. La Sayda va muntar una perruqueria al carrer de Provença, a Sant Pere Nord, fa 14 mesos. Al costat d’ella, davant de l’Ajuntament, hi havia aquest dimarts una perruqueria en gran, amb professionals de 25 establiments que enguany s’han adherit a la causa. Aquest dissabte passat, a Cinesa Parc Vallès, es va presentar el calendari solidari de la mateixa iniciativa, un altre gran moment de la campanya dels policies terrassencs.
Toni Villar, ànima máter d’aquestes aventures, anava d’un costat a un altre en el Raval, sol·lícit com sempre. “Hola, don Pepito, hola don José”, sonava pels altaveus en concessió als “boomers” i no tan “boomers”. Hi havia pallassos i música, i desenes de persones pelant-se, i parades en l’atri de l’Ajuntament. Tot, per contribuir a la recerca del càncer infantil, tan abandonada, tan apartada en prioritats pressupostàries. Enguany, a l’acció tradicional se suma una novetat: es destinaran 30.000 euros durant tres anys a subvencionar estudis sobre el Sarcoma d’Ewing mitjançant la beca Favial.
La història de Manuel Roda, policia de Badalona
Manuel Roda, amb uns amics al Raval / ALBERTO TALLÓN
Es diu Manuel Roda Barboteo, té 61 anys i és membre de la Guàrdia Urbana de Badalona. Sempre ha estat policia de barri. Aquest dilluns s’ha presentat al Raval, ajudat d’unes crosses. “La relació amb Terrassa va començar fa anys. Un policia municipal de Terrassa estava amb nosaltres de permuta i ens va parlar d’aquesta iniciativa. Ens vam voler sumar a la convocatòria i vam començar fent una col·lecta en la Prefectura, en solidaritat amb els companys de Terrassa. Veníem productes i els enviàvem els diners. Després, vam començar a venir aquí”. Per agafar calendaris i vendre’ls, també per tallar-se els cabells. Manuel està de baixa. En el 2023 li van trobar “una malaltia rara”, tan rara que encara no la hi han diagnosticat. “Em quedo sense fosfat”, diu. Després li va sobrevenir un càncer de coll. Ha estat 75 dies ingressat. Va sortir el 9 d’agost. Però aquest dilluns estava al Raval, acompanyat dels seus amics Raúl Pérez, José Ramón Domínguez i José Luis Jerez. Tots s’han rapat: “La iniciativa dels companys de Terrassa és meravellosa. La vida és com és. A mi m’ha vingut una cosa, a uns altres els venen d’altres. T’afecta, sí, però quan veus als nens com lluiten…”, reflexionava el Manuel.
L’Àlex va marxar, però el seu flamenc segueix aquí
Isabel Betran, al centre de la imatge, presidenta de “Dona’m ales” / ALBERTO TALLÓN
Si veieu una bossa o una samarreta amb la figura d’un flamenc amb la pota esquerra aixecada, és el deixant de l’Àlex. Ell va dibuixar aquest flamenc. El 2017, l’Àlex tenia 19 anys i estudiava art i disseny a l’Escola Massana quan li van diagnosticar un osteosarcoma a la cama esquerra. Estava a punt d’alçar el vol quan li va arribar el cop “que li va tallar les ales”, diu el fullet editat per l’associació radicada a Sitges i Sant Pere de Ribes que presideix la seva mare, Isabel Bertran González, de 58 anys. “Dona’m ales” és el nom de l’entitat, a la qual es destinaran els diners de la nova campanya solidària. L’Àlex va morir sis mesos després del diagnòstic. “Ens vam unim diverses famílies. Havíem de fer alguna cosa. Tot el que recaptem ho destinem a una línia de recerca de l’osteosarcoma, un tipus de càncer de l’adolescència, durant l’etapa de creixement, fins als 25 anys”, explica la Isabel. L’entitat porta recaptats 325.000 euros. “Hem de fer recerca d’excel·lència pel futur dels nostres fills. Amb l’osteosarcoma portem 40 anys sense avenços, amb els mateixos protocols. En el cas de l’Àlex, l’esperança de vida era del 20%. Cap estat del món inverteix prou en recerca. El càncer és la primera causa de mort de nens a Occident. Als Estats Units, el 96% dels recursos de recerca és per al càncer d’adults”, afirma la Isabel.
