El premiat ballarí i coreògraf Alejandro Lara va tornar per segona vegada a la temporada de dansa de LaFACT per oferir la seva segona creació, “Irreverente”, amb música de Víctor Guadiana. L’espectacle va reafirmar que Lara, malgrat la seva joventut (31 anys) té molt de talent coreogràfic i que s’ha envoltat d’un cos de ball (en aquest cas deu ballarins) que ho donen tot sobre l’escenari i que comuniquen cada moviment.
El resultat de “Irreverente” va ser un èxit perquè ens va fer partícips d’un viatge per l’art de la dansa espanyola i flamenca sense fissures. La música diversa, creada per Víctor Guadiana per l’ocasió, i el vestuari elegant d’Anthony Pina i del mateix Lara, van pujar la nota. I també l’escenografia minimalista, de Lara i José Antonio Villegas, va ser un encert. La suma de tots aquests elements va permetre que fos un espectacle amb una màgia especial; gairebé poètic.
“Irreverente” recórrer a icones i símbols de la dansa espanyola i flamenca però amb una visió pròpia i d’avui dia. La coreografia alterna solos, algun duet i balls de conjunt. En el passeig, un encadenat de dansa que abraça diferents estils (escola bolera, flamenc, dansa estilitzada i fins i tot contemporani) i que es construeixen a ritmes i sons diversos. Tot l’espectacle ofereix un moviment expressiu, delicat i distingit. La proposta captiva des de l’inici fins el final perquè no deixa de sorprendre.
Durant la coreografia van gaudir d’alguns passatges amb molt d’enginy com, per exemple, el joc grupal amb les capes negres. En aquí, la capa és converteix en un element indispensable per cobrir i destapar els ballarins. En un moment, les capes dels homes es despleguen formant un gran teló i de tant en tant deixa al descobert les mans de les noies, amb les castanyoles, i els seus peus. I ambdós elements del cos es converteixen en els protagonistes de l’escena.
Una escena de l’espectacle de dissabte / LLUÍS CLOTET
També ens va atreure algunes composicions de caire més dramàtic, en les que els ballarins s’uneixen com si fos una processó i eleven els braços a la manera d’una ofrena cap al cel i als Déus. I es que tot l’espectacle va ser com una finestra que es tancava i s’obria amb el desig de saber amb que ens trobaríem i que ens provocaria.
Tot el conjunt de ballarins, amb Lara al davant, es va mostrar molt involucrat i compenetrat. És un elenc apassionat pel seu art i ho va contagiar al públic que gairebé omplia l’auditori de LaFACT. Tant és així, que durant l’obra, que es va fer sense pausa, es van succeir ovacions reiterades. I és que s’ho valia perquè Lara demostra que la dansa espanyola i flamenca es pot ballar amb una mirada actual sense renunciar als seus orígens. I justifica també que es pot fer un espectacle sense gaires complements. A “Irreverente”, el ballarí pren l’escenari i no li cal escenografia perquè ell és la peça fonamental. I, fins i tot, el vestuari creat es tan funcional que un mateix vestit es pot convertir en dos o tres diferents.
Alejandro Lara va debutar amb el seu projecte de companyia el 2021, amb la pandèmia, amb “Fantasia”, que es va poder veure a LaFACT i que va tenir molt bona acollida. Era un moment arriscat però el ballarí va acceptar el repte, convençut que tenia coses que dir amb nous llenguatges i noves estètiques. En les entrevistes que li varen fer, el coreògraf i ballarí de Madrid va expressar que el seu propòsit era oferir una dansa inspirada en la tradició i cultura espanyola amb un alt nivell de qualitat, innovació, identitat pròpia i avantguarda.
Després de la creació ballada aquest dissabte a la LaFACT podem afirmar que és fidel als seus ideals i que la seva companyia té un llarg camí per endavant a l’escena nacional i internacional. “Irreverente” trenca tòpics amb la dansa espanyola però és profundament respectuosa amb ella.
