Santi Ventalló, advocat
Va estudiar per a advocat, com el seu pare que, de fet, va ser qui el va encaminar cap a aquesta disciplina. “Em va canalitzar cap aquí i crec que va fer-ho ben fet, perquè després ha sigut la font de la meva vida”, afirma. I ho troba a faltar, sobretot “anar als judicis, trobar-te davant del jutge, i aquesta feina d’anar als jutjats i haver de bellugar-te i fer moure un assumpte que està parat”, assegura.
El hockey és un altre dels seus punts forts i recorda que hi té relació “des que vaig néixer”, perquè el seu pare era president del CD Terrassa després de la guerra, “sense haver jugat mai a hockey ni saber què era un stick”. Va ser jugador, fins i tot internacional als Jocs Olímpics de Tòquio 1964, i també entrenador, guanyant la lliga de l’equip masculí, l’any 1976, i directiu. “Fins fa poc temps m’hi he dedicat i ara pateixo cada diumenge mirant els resultats perquè soc un fanàtic del CD Terrassa”, manifesta. Lamenta que els jugadors formats als clubs de la ciutat marxin a jugar fora.
També va ser regidor de Matadepera durant quatre anys, en els quals, recorda, “ens dedicàvem a solucionar problemes, no a fer política de partit”. De la política actual li sap greu que “és una pena que, sent suposadament persones tan intel·ligents, no sàpiguen posar-se d’acord” en molts assumptes.
Rememora amb orgull que “vaig continuar la labor del meu pare de secretari general de la Cambra de Comerç”. També va dirigir el Cadesbank i va fer de professor un temps a l’Escola d’Enginyers.
