Parc dels Catalans 1995 – 2024
En un possible rànquing de remodelacions més impactants de la història moderna de la ciutat, la de la rambla d’Ègara, estaria, manifestament, entre les integrants del podi i, fins i tot, lluitaria per la medalla d’or fins a l’últim sospir. A pesar que es va estar a punt de fer un autèntic nyap que només la protesta veïnal va aturar, finalment es va dur a terme una versió bastant respectable i es pot dir que no està malament com va quedar tot.
Fotos: Jordi Segarra- Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Una de les incorporacions a aquesta nova rambla va ser el parc dels Catalans, una artèria no molt voluminosa, però que va ocupar la ubicació per on hi havia les vies del tren i per on passaven diàriament un munt de trens. Val a dir que el seu estat definitiu també s’ha de considerar com molt correcte i, ara, ja és una peça més de tota la configuració de la ciutat.
A la fotografia més antiga, que és de 1995, any en què el nord-americà Robert Lucas va endur-se el Premi Nobel d’Economia, es veu que encara estaven treballant els operaris, no pel fet que es vegin pencant, sinó perquè hi ha una bona col·lecció d’objectes encara per situar al lloc que els hi corresponia.
Faltava el farciment
Hi havia el motlle, però encara faltava el farciment, es podria dir. A la instantània més actual ja es pot contemplar l’estat d’aquest enclavament i com va acabar dissenyant-se. Ja es pot dir, més o menys, que la seva forma d’ara entra dins dels clàssics, perquè ha passat molt de temps i, quan passa això, tot es converteix en present amb experiència.
