Diners

Còctel de contradiccions

Gabriel Izard, economista

Amb la tardor moltes coses es remouen i es posen en relleu algunes contradiccions. Tanmateix, el clima es mostra contradictori: comença la frescor a la nit i durant el dia el sol encara escalfa. El canvi climàtic es manifesta contradictori amb tempestes i sequeres a la vegada.
Després de la parada de l’agost i l’arrancada de setembre, tot es posa en marxa i veiem com torna el consum i l’activitat econòmica. Ara, en l’acte de consum augmenta el valor de l’experiència de la compra i es torna a la botiga. Com que hi ha precaució després d’un període d’inflació que s’ha acabat, i també pels bots en el preu dels lloguers i de la compra de la llar, augmenta la xifra de vendes en productes de consum, i de forma rellevant dels que són de marca de la distribució coneguda també com a marca blanca.

Les dades anunciades ahir per l’INE mostren l’augment inesperat del PIB i una inflació molt baixa. Això animarà més el consum i ja veurem si dura fins a la campanya de Nadal.

A la vegada es frena la cursa en la compra en línia. Sembla que està arribant a un sostre a la compra per internet: llegim com Inditex baixa del 27 al 25% i Mango del 42 al 34% del 2021 al 2023, mentre que la compra dels súpers en línia està estancada al 2,2%. La contradicció entre l’animació a consumir més i la selecció en què i com es consumeix ens parla de l’augment del sentit comú de molts. De tots?

A Terrassa, l’Ajuntament, amb veu del regidor Xavi Cardona, anuncia que revertirà la zona de vianants del carrer del Teatre i Puig Novell, alhora que es podrà tornar a circular per la Rulla per girar fins al carrer de Baldrich argumentant que es vol fer “per millorar la mobilitat i afavorir el comerç”. La mobilitat? Què és la mobilitat? És mobilitat dels cotxes? És mobilitat dels vianants? Barcelona té grans nous eixos sense cotxes com el del Consell de Cent que malgrat tot, estan sempre plens de persones que passegen, xerren, miren, compren o consumeixen.

Qui demana més cotxes al centre de Terrassa? Es descongestionarà el carrer de Garcia Humet? Per fer-ho caldria limitar el pas de cotxes per la Rasa a només veïns, oi? El que cal fer és arreglar d’una vegada el seu asfalt (i el del carrer de Sant Antoni), que són els més transitats per transport públic de Terrassa. I de passada arreglar el petit Carrer Sant Cristòfol que fa pena en tot el seu recorregut.

S’han potenciat les zones de baixes emissions per mandat europeu. No es pot justificar a la portada del Diari de Terrassa del dissabte passat aquesta reversió sense demostrar que es millorarà. On és l’estudi que diu que cal “reconnectar en cotxe l’eix emergent del Segle XX i del nou sector Sala i Badrinas”? En cotxe? I on és l’estudi que diu que “al Vapor Gran hi ha establiments de primer ordre que han de fer un esforç ingent per mantenir els clients. Ara, si vas caminant, ho tens perfecte. Es tracta de garantir alguns circuits també al vehicle privat”. De quins comerços està parlant? De Bon preu? No crec que aquesta empresa vulgui més cotxes al centre. El regidor hauria de saber que les zones de vianants potencien el comerç, que ja està prou malmès a causa de la proliferació i permanent amenaça del comerç en línia i les ofertes de poc valor. Si vol afavorir el comerç, el regidor hauria de buscar i col·laborar amb les empreses d’aquí i de fora que tenen potencial per competir contra la distribució en línia a l’hora de millorar la racionalització de les entregues domiciliàries, i atraure operadors compromesos en la qualitat i l’èxit al consumidor a través de bones experiències.

També amb el tema de la “marca Terrassa” hi ha grans contradiccions. Es tracta de crear un logotip o un eslògan o de mirar què fan els altres? L’èxit d’una marca es determina amb tres variables: la percepció, la fidelització i els resultats econòmics. Falta saber qui és el client de la marca que es pretén crear. El melic dels regidors i regidores de l’Ajuntament segur que és un bon client. Qui més? Liderar la ciutat vol dir obrir-la i fer-la atractiva. La marca no es crea, es fa. És el resultat de què es fa i no del que es diu que es farà. Un eslògan o un logotip NO fan la marca, únicament serviran per reconèixer el seu lideratge i els seus valors quan els tingui.

Molts venen perquè en l’habitatge Terrassa encara competeix en preu a pesar de tot i tenim un creixement de població “gratis”, és a dir, sense esforç d’atracció i només per les lleis del mercat que situen Terrassa amb avantatge sobre Barcelona. Terrassa rep gent que ve per la gentrificació o “expulsió” de veïns de menys poder adquisitiu.

Liderar vol dir aconseguir valor amb la indústria i els serveis amb visó oberts al futur. Terrassa lidera amb cultura com es veu amb tots els festivals que es donen aquest cap de setmana. I amb la resta? Contradiccions…

To Top