Demà fa 62 anys de la riuada que va arrasar la ciutat i que va provocar més de 300 morts i una llarga llista de desapareguts que les seves famílies encara cerquen. Aquell 25 de setembre del 1962 el cor de Terrassa, que bategava fort al cos d’una ciutat jove i esperançada, es va aturar de cop. Hem convidat quinze terrassencs de diferents edats i perfils perquè expressin els seus sentiments sobre la tragèdia. Ens demostren que la ciutat recorda, que no oblida. És el nostre particular homenatge a les víctimes i a les seves famílies
Montse Genaró (75)
cuinera jubilada
“Teníem família vivint a la Rambla, que van haver de pujar al terrat quan va baixar l’aigua. Pel menjador veien passar mitjons, sabates i joguines… la prova del patiment dels veïns. Recordo la riuada com un avís. Que no tornem a caure en l’error. Perquè resulta que mai en tenim la culpa, i qui no la té és la natura”.
Agnès Guillemot (23)
Integradora social
“Recordo el meu besavi que ho explicava i m’impacta la sensació d’impotència, de no poder fer res per protegir-te. El que suposa perdre familiars, perdre la casa, perdre-ho tot…”.
Irene Sarlé (58)
Secretària de la Comissió Rieres Terrassa
“Les rieres de Terrassa ens recorden el passat, són el present i han de ser el futur de la nostra ciutat, perquè Terrassa no torni a viure una riuada com la de 1962”.
Mercè Corbera
(71) Jubilada
“Jo era petita i vivíem dins l’AEG. El meu pare va agafar un 4×4 atrotinat que tenia i va anar casa per casa rescatant gent i portant-la a la fàbrica, per donar-los menjar i aixopluc. Fins i tot va orientar els camions amb les ajudes de la campanya de Soler Serrano cap a l’Hospital de Sant Llàtzer, on les monges el van rebre amb crits d’alegria”.
Ana Martínez (58)
Asociación Niños Desaparecidos de la riada 1962
“Hi ha una frase de Bansky que diu ‘cuando te canses, aprende a descansar, no a renunciar’. I això fa anys que fem, descansant quan el desànim és gran, però sense renunciar a donar veu a les víctimes, a la memòria d’aquella riuada i sense deixar de buscar la veritat dels nens desapareguts aquell 25 de setembre del 1962”.
Òscar Martínez (27)
Consultoria
”Vaig fer el meu treball final de grau de la riuada i, amb la recerca, vaig arribar a la conclusió que cal intervenir, cal prendre mesures perquè no torni a passar. Les rieres han d’estar netes i, si decidim integrar-les a la ciutat, s’ha de donar alternativa a l’aigua perquè no torni a passar”.
Axel Ramos
(27) Comerciant
“Va ser un desastre que es recordarà sempre. I hem de tenir-ho present perquè no torni a passar. Jo no ho vaig viure, però a l’institut, pel 50è aniversari, ens van parlar molt de les víctimes i de com ho havien viscut els professors”.
Antonio Amate (76)
President AVV Can Boada del Pi
”Vam viure una nit molt llarga, terrible. Amb 14 anys i l’endemà vaig anar des de la Maurina fins a la Rambla i fins al camp dels Kubalas. Tot era destrucció i mort. La força de la natura es va trobar la falta de planificació i l’especulació de la dictadura”.
Laia Gómez (34)
Advocada
“El meu avi no era de parlar gaire. Però un dia vam veure una foto de la riuada a un calendari i va ser el punt perquè ens expliqués com ho va viure tot”.
Pepe Ruíz
Activista polític i veïnal
”Jo era fora de Terrassa, estudiant al Seminari de la Conreria a Tiana. Vaig patir molt per les informacions tràgiques que ens arribaven. Un amic meu va morir per les destrosses produïdes a l’antiga fàbrica tèxtil de la Rambla, el Vapor Aymerich i Amat”.
Shayla Ajona
(16) Estudiant
“Ho vam estudiar a l’institut i em va impactar. Els carrers inundats, la gent arrossegada. Quina angoixa i quina por. Tinc al cap la imatge d’una senyora que va perdre la seva filla i va sobreviure agafada a un pal de la llum. No ho vaig viure, però sento por i dolor per les víctimes”.
Pablo Gómez
(88) Dirigent veïnal
“Tenia 26 anys i treballava a un forn del carrer Prim. Vivia a les Arenes i quan vaig arribar al pont de la Renfe s’havia enfonsat. Sense llum, vaig arribar a casa travessant camps i vaig comprovar que la meva dona, la meva sogra i la meva filla de tres mesos estaven bé, però al barri l’aigua s’havia endut moltes cases i veïns. El pont del tren havia fet de dic i quan no va aguantar més es va trencar enduent-s’ho tot”.
Anna García
Vicepresidenta del Vegan Fest
“Encara que hagin passat els anys mai no s’oblifdarà de la memòria dels que van viure aquella nit tràgica, com tampoc la solidaritat de tots els veïns i pobles del voltant cap a la nostra ciutat”.
Cristina Valverde (64)
Presidenta de l’AV d’Ègara
”Apremen dels errors per no repetir-los. Una riera no és un riu i cal respectar les seves peculiaritats. Posem les persones per damunt dels interessos econòmics d’uns pocs” remen dels errors per no repetir-los. Una riera no és un riu i cal respectar les seves peculiaritats. Posem les persones per davant dels interessos econòmics d’uns pocs”.
Veridiano Prieto (87)
Dirigent veïnal
“Vaig arribar a Terrassa l’any 1964 des d’Extremadura amb la meva dona i dues nenes. Els pares no ho veien clar després del que havia passat. Els testimonis dels veïns eren terribles. Hi havia tant per fer que em vaig incorporar al moviment veïnal. Terrassa és avui el que és gràcies a aquelles lluites”.
