Mariona Clotet, Donant de sang i cuinera
Era monitora d’un esplai i “havia de fer una xerrada sobre el sacrifici, el bé comú, donar-se als altres i pensava, qui soc jo per fer aquesta xerrada als joves?” i va decidir fer algun acte d’aquests i va donar sang. Des de llavors, no ha parat i, sempre que li ha estat possible, ha donat sang i, el passat mes de juny, va rebre un reconeixement juntament amb altres persones per aquest motiu.
“Em van dir que durant els últims 15 anys jo havia sigut la persona que no havia deixat d’anar-hi les tres vegades que podia anar (els homes poden donar-ne quatre vegades)”, explica i afegeix que “ja és un hàbit a la meva vida”. Considera que “és un bé comú que fas” i admet que “em feien por les agulles, però ho vaig intentar superar perquè és més el que dones que el que perds”. “La gent hauria de ser més conscient de la importància de donar”, diu.
Professionalment, treballa de cuinera. Va començar al negoci de la seva família política, a Ca l’Emília, on va aprendre molt “amb la meva sogra”. Quan aquest restaurant va tancar per jubilació del propietari, va estar dotze anys a la Fundació Busquets i ara està a l’Hospital de Terrassa. Són feines diferents i afirma que “un restaurant és com molt més individual i el cuiner tria el menú que farà” i apunta que “fer uns bons macarrons també té la seva gràcia”.
“El xup-xup és la cuina que a mi m’agrada més, és el que em va ensenyar la meva sogra. Més que muntar plats, que ara es fa molt això. Si treballes per a col·lectivitats, és més difícil el xup-xup”, afirma.
