Opinió

La llengua catalana, la pròpia, a Terrassa

Salvador Cardús i Ros

No cal ser molt bon observador per adonar-se del retrocés de la llengua catalana a la vida de la ciutat, en un procés generalitzat de substitució, principalment, per la llengua castellana o espanyol.

Hi ha reculada arreu: de la retolació dels comerços, als patis de les escoles o fins a l’atenció sanitària.

Intentar saber de manera precisa quin és l’estat de la llengua catalana a Terrassa és una feina impossible. Hi he dedicat hores buscant informació, i el que he trobat és escàs, antic i poc fiable. En general, no sembla que fins ara hagi preocupat gaire el nostre govern municipal. Per exemple, a les Bases i estratègies del Pla Director de Comunicació Municipal 2021.2023, molt detallat i rigorós, no es diu res de les llengües que s’empraran. I quan parla de “drets i llibertats” hi surt l’habitual, del feminisme als drets dels animals, però res dels drets lingüístics. Quina sigui la llengua de comunicació, no interessa.

Si agafeu l’últim Informe d’avaluació del Programa de Govern 2023-2027 (març del 2024), hi trobareu fins a 507 actuacions, el 75,34% de les quals iniciades i en execució, però cap ni una referida a la promoció i defensa de la llengua catalana. En el darrer document disponible sobre Estadística i indicadors sobre la situació sociolingüística de la llengua catalana a Terrassa, del setembre del 2022, les dades són antigues i parcials. Les de coneixement i ús del català són del 2011 i del 2018, a més de ser resultat d’unes enquestes d’opinió subjectiva que no són creïbles: segur que el 94,4% l’entén i el 72,3 el sap parlar? Segur que el 42,8% l’usa molt, força o mitjanament? I una de les poques dades objectives, el nivell de català a sisè de primària, del 2019 al 2022, baixa significativament a totes les quatre zones escolars.

També aquest informe estadístic, l’Índex Ofercat sobre retolació i llengua inicial als comerços, amb dades del 2018, costa de creure. Que la retolació identificativa s’adeqüi a la Llei de Política Lingüística en el 92% dels casos o que la llengua d’adequació oral sigui del 74% contradiu tota experiència quotidiana, i més si atenem quines són les obligacions que estableix la llei. I això sense entrar en àmbits com el jurídic i judicial. Finalment, si es busca informació l’Anuari estadístic de Terrassa del 2023, tampoc hi trobem res vinculat a la llengua, i les dades referides a Cultura –que obvien en quina llengua es fan les activitats– són de fa deu o dotze anys: del 2012 les de l’actual FACT sobre espectacles sèniors, infantils o de dansa, i del 2014 les d’Amics de les Arts.

De fet, l’única notícia positiva sobre l’interès pel català ens l’ha proporcionat la creació el juny passat del Consell Municipal per la Llengua Catalana, sota la responsabilitat de la regidora Montserrat Caupena. El Consell té per objectiu “fomentar la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits de la ciutat de Terrassa”. Cal desitjar-li sort. En primer lloc, per tal que sigui capaç de fer una diagnosi rigorosa i versemblant de quin és el punt de partida i les prioritats a seguir. Però, sobretot, per tal que tingui la capacitat no tan sols de “fomentar” l’ús de la llengua –per exemple, recomanant el suport decidit als que s’hi dediquen voluntariosament–, sinó simplement de forçar l’Administració a fer complir la llei. No n’he trobat cap informació, però no em consta que fins avui, el govern de la ciutat ni el de la Generalitat s’hagin ocupat de fer-la complir advertint o imposant sancions davant dels escandalosos incompliments a la vista de tothom.

Crec que aquesta reflexió esdevé oportuna davant de la celebració de la II Fira del Llibre en Català a Terrassa el dia 5 d’octubre. S’ofereixen moltes activitats complementàries a partir d’aquesta mateixa setmana, i és organitzada pel Consell Local de la República amb la col·laboració de fins a més de 30 llibreries, editorials i entitats. Un esforç titànic! I no cal dir que participar-hi activament ja és una manera de fer front al procés de substitució, i si no s’hi posa remei, de progressiva desaparició de la llengua catalana a la nostra ciutat.

To Top