Un equip de MútuaTerrassa ha identificat un marcador diagnòstic per diferenciar entre celiaquia i sensibilitat al gluten. La troballa, publicada a la revista Nutrients, esdevé útil per als pacients que ja han iniciat una dieta sense gluten, afirma Mútua.
El títol de l’estudi és “γδ+ T-Cells Is a Useful Biomarker for the Differential Diagnosis between Celiac Disease and NonCeliac Gluten Sensitivity in Patients under Gluten Free Diet”. Ha estat elaborat pel grup de recerca del servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT). L’article conclou que determinades cèl·lules són un biomarcador útil per al diagnòstic diferencial entre la malaltia celíaca i la sensibilitat al gluten no celíaca en pacients sota dieta sense gluten.
El treball ha estat liderat pel doctor Albert Martín Cardona, adjunt al servei de l’Aparell Digestiu de l’HUMT i membre de l’esmentat grup de recerca, i forma part de la seva tesi doctoral. S’ha publicat recentment a la revista Nutrients i les seves troballes “esdevindran molt útils per a la pràctica clínica”, indica la corporació sanitària.
És habitual que molts pacients amb símptomes desencadenats pel gluten acudeixin a la consulta mèdica un cop iniciada la dieta d’exclusió -generalment autoprescrita- i en aquesta situació el diagnòstic diferencial entre les dues entitats és molt difícil, afegeix.
La troballa, publicada a la revista Nutrients, esdevé útil per als pacients que ja han iniciat una dieta sense gluten, afirma Mútua
L’estudi evidencia que els pacients celíacs tenen un marcador cel·lular a la mucosa duodenal, les cèl·lules TCRγδ+, que es mantenen elevades anys després de l’inici de la dieta sense gluten. Aquest marcador té un comportament totalment diferent de la resta de marcadors diagnòstics de la malaltia celíaca, que es normalitzen amb la dieta, i en conseqüència permet diferenciar -un cop iniciada la dieta- els pacients celíacs dels que tenen una sensibilitat al gluten no celíaca.
Repercussions a llarg termini
El diagnòstic diferencial entre aquestes dues entitats “és molt important per les repercussions a llarg termini i el tipus de seguiment que s’ha de dur a terme en un cas o altre”.
La tècnica en qüestió ja s’ha implementat a diversos hospitals espanyols i, gràcies als resultats d’aquest treball, “es podrà generalitzar el seu ús amb aquesta nova indicació”. A més, és d’esperar que s’incorpori en les guies internacionals de pràctica clínica per al diagnòstic de les malalties relacionades amb el gluten.
L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb investigadors del Servei d’Anatomia Patològica de l’HUMT, del laboratori d’anàlisis clíniques Catlab, de la Unitat de Recerca i Suport de Bioestadística de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona, de l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz i de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid.
