Fa anys que ERC, Junts i CUP no es reuneixen a Terrassa per mantenir una mínima coordinació independentista. Pràcticament, des de 2019 i les darreres respostes a la sentència dels presos del Procés, segons les fonts consultades. Tampoc s’ha recuperat la taula unitària amb les entitats ANC i Òmnium.
Divisió? Potser és més que cadascú fa la seva guerra. “Abans les relacions eren multilaterals entre tothom, mentre que ara són més bilaterals: el teu partit amb algú altre”, comença Meritxell Lluís, portaveu de Junts. Tanmateix, ERC i Junts sí que mantenen una relació fluida. “Governem junts, així que amb Junts ens veiem de forma diària i constant”, sosté al seu torn Ona Martínez, portaveu d’ERC.
De fet, la relació entre ERC i Junts és bona a Terrassa i no reflecteix la guerra oberta en l’àmbit nacional. El tercer partit, la CUP, ha quedat fora de focus. “La relació és escassa, perquè ja no hi ha accions conjuntes prèviament programades, com sí que fèiem en els anys previs al referèndum”, diu Assumpció Solé, en nom de la CUP.
“Efectivament, que la CUP no sigui a l’Ajuntament ho dificulta”, diu la juntaire Meritxell Lluís. “I sempre hem fet molt bona feina plegats”, afegeix la republicana Ona Martínez.
I mentre el triumvirat polític no manté una acció conjunta, també es veu com decau la participació en els dies de guardar del calendari “indepe”: la Marxa de Torxes (4 de setembre) ara és un acte estàtic, la rebuda de la Flama de la Llengua va quedar enguany desangelada (23 de juny), els Cants per la Llibertat apleguen només una vintena de persones al Raval, els trens baixaven buits cap a la manifestació de la Diada (11 de setembre)…
“El país està en un altre moment i Terrassa és part del país”, assumeix Martínez. “No és que la gent ja no sigui ‘indepe’, sinó que potser ara prioritzen altres coses. I ho hem de saber llegir”, sosté Ona Martínez.
Meritxell Lluís indica al seu torn, que en part ha estat el trencament de la unitat independentista el que ha fet que milers d’independentistes hagin viatjat a la casella de l’abstenció. “El carrer ens demanava unitat i hem fet el contrari. Els partits tenim molta culpa en com està la situació”, diu.
“La veritat és que de vegades costa de mobilitzar fins i tot la gent convençuda”, se sincera la cupaire Assumpció Solé.
I en aquest moment han arribat les samarretes de la secció espanyola als carrers del centre de Terrassa. Lamine Yamal i Dani Olmo. I les estelades han desaparegut de molts balcons. “És que Terrassa no ha sigut mai una ciutat majoritàriament independentista”, diu Martínez.
Sigui com sigui, ERC té ara 2 regidors i Junts altres dos. La CUP encadena la seva legislatura consecutiva sense entrar-hi. “Clarament, no ser a l’Ajuntament fa que ens costi més arribar a la gent”, reconeix la cupaire. De fet, la suma dels regidors “indepes” ha baixat de 9 al 2011, 8 al 2015, 7 al 2019 i 4 al 2023.
I ara, què?
Quin és el full de ruta dels independentistes a Terrassa? “En primer lloc, cadascú dels tres partits ha de fer el seu congrés intern”, diu Lluís.
La CUP culmina un any de Procés Garbí el dissabte vinent, amb l’objectiu de sortir de la irrellevància. Junts es dirigeix al seu congrés amb relativa calma. I ERC viu una lluita interna sacsejada per les revelacions de “la B”.
Potser el 2025, amb les aigües clares, podran retrobar-se per establir un mínim full de ruta conjunt.
