La persona que visiti l’edifici principal de l’Ajuntament de la ciutat, al raval de Montserrat i, en el vestíbul, observi les escales que condueixen a dependències municipals i, també al Saló de Plens, haurà de ser molt àgil per trobar el protagonista d’avui. No és l’escultura “Maternitat”, de Ferran Bach-Esteve, que ja va tenir el seu moment a aquesta secció. Es tracta d’una àmfora que queda amagada, a la part dreta, quan hom inicia la seva ascensió pels esglaons que transporten al primer pis.
És una peça allargada, amb dues nanses en forma de rectangle i que està protegida per un vidre. Un petit cartell, a la seva base, revela la seva procedència romana, d’entre els segles I i II dC. La seva part de baix, acabada en punta, obliga que un article de metall que fa les funcions de peanya, ajudi que la seva figura emergeixi ferma i ben recta. La seva procedència: la Vil·la de l’Aiguacuit.
Un assentament antic
I què és la Vil·la de l’Aiguacuit? Doncs és un assentament situat al sud del barri del Segle XX, a tocar amb l’avinguda de Santa Eulàlia. El seu nom deriva d’una antiga casa de pagès i, si es busca la definició, trobem aquestes paraules: “Cola animal constituïda essencialment per gelatina impura, utilitzada com a adhesiu”.
Ampliant informació, trobem que aquesta vil·la romana va experimentar “una llarga seqüència cronològica d’ocupació; des del segle I de la nostra era fins als segles X i XI”. Va ser objecte d’intervencions arqueològiques de 1988 a 1990, en dues tandes i tot el que es va trobar roman a les dependències del Museu de Terrassa. L’àmfora, tanmateix, no hi és.
